Es tracta d’un gegant adaptat que porta rodes a la seva estructura i que pot ser portat amb cadires de rodes o bé per una persona dempeus sense problemes per l’equilibri o el pes. La construcció del gegant és una iniciativa de la Fundació ASPASIM de Barcelona dedicada a l’atenció a la discapacitat psíquica i que compleix 80 anys de funcionament. La creació del gegant ha estat possible gràcies a més de 250 mecenes i compta amb la col·laboració de la colla gegantera de Sarrià.
L’estrena del gegant va tenir lloc al Pati Manning de Barcelona dins dels actes de la festa de la Mercè quan es presenten els nous gegants de la ciutat. El Normag va ser apadrinat per la geganta Frida Khalo de Tarragona, la geganta Ocellaire de l’Eixample i el gegant Martí de Premià de Mar, tots ells gegants adaptats. Es dóna el cas que la Frida i l’Ocellaire són dos gegants també dissenyats i construïts per Dolors Sans.
A més de ser un gegant adaptat, Normag és el primer gegant que es dissenya com un retrat d’un jove que té síndrome de Down. Aquesta decisió sorgeix de la fundació ASPASIM que pretén la normalització i integració de les persones discapacitades a la societat. Fer-ho amb una figura festiva és un mitjà educatiu que serveix tant a les persones discapacitades com a la resta de la societat. Aquest fet el converteix en un gegant únic a Catalunya i una mostra de la vitalitat del món geganter.
Dolors Sans ha dissenyat el Normag com un mag fantasiós i relacionant el personatge amb un conte de la Fundació ASPASIM titulat “La granota blava”. La tria del mag està relacionada amb l’argument del conte en el qual un personatge porta l’alegria a una comunitat. El gegant porta a les seves mans dos personatges del conte, una puput i una granota blava. El vestuari és ple de referencies al sol i la lluna i vol sortir dels cànons habituals, donant un aire de dignitat al personatge.