S’ha volgut aprofundir sobre quina serà la producció i com serà el vi del Penedès a finals de segle, plantejant la qüestió com un problema global, d’efectes locals i amb solucions individuals. La sessió s’ha estructurat com una taula rodona que volia finalitzar amb un manifest que permetés intuir un camí a seguir
Com explica Robert Savé, Coordinador de Viticultura i Àrea de Medi ambient i Canvi Global de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, l’IRTA, la situació que tenim és clara i definida i el que cal és plantejar solucions i avançar.
Amb la participació d’experts en clima, viticultura, enologia i economia, s’han plantejat diferents qüestions per exemple tenint present que els consumidor evolucionen i la demanda dels productes també, i que el moment d’incertesa econòmica afecta força les decisions de futur. Savé comentava també que s’ha de parlar de temes productius, i que cal prendre decisions i aplicar-les amb una certa urgència.
La sessió l’ha obert el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilafranca, Josep Maria Martí, i després els diferents tècnics han fet les seves exposicions abans d’obrir la taula rodona per recollir les aportacions dels assistents.
Entre les conclusions provisionals que s’ha acordat hi ha la confirmació que la quantitat i qualitat d’informació científica i tècnica global, així com la regionalitzada i per sectors generada per totes aquestes organitzacions, fa que tinguem eines objectives més que suficients per encarar aquest repte, que agafa preferència i prioritat en el tema de l’aigua, la sequera i els canvis metabòlics.
Es considera que és important seguir estudiant el fenomen, les seves repercussions i estratègies d’adaptació i mitigació, en paral·lel amb la educació i formació. I que és absolutament necessari lligar el sector agroalimentari amb els de la salut, la energia i la governança.
Així mateix s’apunta que cal aprofitar el canvi climàtic com a palanca de canvi per afavorir i potenciar decididament, estructures científiques i tècniques transversals i en temes concrets, mixtes en quant a la relació sector privat i sector públic.
En definitiva, es referma que ha finalitzat el temps de tant sols pensar, per assumir que és i serà el temps d’aprofitar el que s’ha obtingut, per seguir pensant i fent, sempre amb sentit comú.