<div></div>
Dos cartells al reixat de la Capella de Sant Joan anunciaven l’hora i el lloc per trobar-se plegats. Tres quarts de quatre de la tarda de dissabte: desenes de vilafranquins i vilafranquines havent dinat s’esperaven a l’estació per agafar el tren a Barcelona, una de les vora 1.000 ciutats del món que han acollit manifestacions massives. 5 mesos després del 15-M, milers de catalanes i catalans tornaven a clamar contra les retallades, reclamen un canvi de sistema i denuncien que els governs estatals rescatin els bancs i no pas les persones. El moviment s’ha globalitzat, sens dubte, i s’ha consolidat com ho demostra la resposta ciutadana. En Daniel, un dels indignats de casa nostra, resumeix els diversos missatges de les protestes. A 35 dies de les eleccions espanyoles, els indignats tenen clar que la llibertat dels electors passa per acudir o no a les urnes però en tot cas recomanen no fer confiança als grans partits, els de les "tisorades". Passaven set minuts de les quatre de la tarda quan emprenien el trajecte ferroviari. Arribarien a les cinc tocades, a partir d’aleshores els indignats de Vilafranca i comarca serien uns dels 400.000 que omplirien els carrers cèntrics de Barcelona, erigida així en capital de la indignació.

<div></div>