El vam veure a través de la pantalla gegant de video, amagat al carreró de Santa Maria amb por escènica i ganes de marxar cap a casa. Aleshores se li van aparèixer diversos expregoners que l’anaven animant i donant consells. Finalment Regueiro li demana a Sant Fèlix un senyal inequívoc per animar-lo a fer el pregó, tot i alçant el dit índex. Aleshores, en un gag fent referència a un anunci protagonitzat per Toni Regueiro fa uns anys, li va caure un donut al dit i va entrar en escena al Palau Baltà. Va recordar la seva participació a la festa major, als anys noranta amb el grup de teatre CAEP III, més endavant al ball dels Malcasats,  i també col.laborant en el pregó de Valeri Laguna l’any 1996. Van entrar en escena també dos actors representant uns arquitectes que projectaven fer un aparcament soterrat a la plaça Jaume I, tot fent referència a les obres de la rambla que han motivat que aquest any la tronada s’hagi celebrat a la Rambla Nostra Senyora. Tot seguit el pregoner va fer referència, en forma de conte, al seu avi que havia tocat per la festa major de Vilafranca amb una colla de grallers de Vilobí anomenada Els Romea, acompanyant les gegants. Així de petit el pregoner admirava els gegants.Entre d’altres col·laboracions, i per primera vegada en la història dels pregons a Vilafranca, hi va haver la participació, a través de la pantalla de video d’un personatge mediàtic, conegut arreu de Catalunya, com és el Palomino, interpretat per l’actor i director de teatre Oriol Grau, amic personal de Toni Regueiro. Palomino va explicar de la seva manera particular alguns dels moments més destacats de la festa. Ja acabant el pregó va citar un text d’Antoni Sabaté Mill en el que parla dels cinc sentits que desperta la festa major. Regueiro va voler afegir també un sisè sentit, el del sentit de l’humor. Desitjant una bona festa major el pregoner es va acomiadar amb els aplaudiments del públic i les felicitacions dels administradors i de les autoritats municipals.