Pel catolicisme un dia com el d’ahir, divendres Sant, és sinònim culinàriament d’absència de carn en els menús. De fet, s’opta per altres aliments en els àpats d’un dia festiu, i que acostuma a aglutinar en una mateixa taula familiars i amics. En dinars com aquests però no se segueix la tradició, almenys entre els joves i les noves generacions. Aquest és el cas de la Maria i del grup d’amics amb què celebrava el dia festiu tot degustat un plat de carn. En punts de la comarca com aquest s’acosten en dies festius també persones d’altres poblacions. En Moisès amb els seus amics buscaven un lloc a l’aire lliure per passar una bona estona i fer-la petar, aprofitant que es reunien després de força mesos. Tenen altres creences religioses, dels dels Testimonis de Jehovà. Les sardinades i calçotades van ser els àpats que van predominar. En el cas de la Josefina, de la Múnia, amb un grup d’amics, tot recordant la tradició catòlica van degustar una calçotada però sense carn.

Sigui l’àpat que degustessin, i els gustos i creences de tots plegats, el que els va unir era les ganes de passar una bona estona, fer-la petar. Enmig d’un dia que va acompanyar, amb estones de sol.