Des de la comissaria ubicada a Vilafranca, el regidor de seguretat ciutadana de l’Ajuntament de Vilafranca, Joan Pareta, remarcava la importància del fet de comptar ja amb els Mossos a la comarca. Recordava també el regidor que a partir d’ara hi ha d’haver una bona coordinació entre la Policia Local i els Mossos, i que de fet ja fa força mesos que s’està treballant per tal de que d’aquesta coordinació entre les dues policies sigui el més àgil possible.

 

En un sentit similar s’explicava també la matinada del dijous, en els primers minuts de presència a la vila i la comarca, el inspector en cap de l’Àrea Bàsica Policial de l’Alt Penedès, David Boneta. Comentava que la seva voluntat és treballar per garantir la seguretat dels ciutadans i fer-ho amb un model diferent del que aplicava fins ara la Guardia Civil. Els 82 efectius que treballaran des de la comissaria de Vilafranca van començar la seva tasca la matinada del primer dia de novembre.

 

Les primeres hores dels Mossos a la comarca s’han desenvolupat sense incidents greus. Recordem que a l’Alt Penedès va entrar també en servei la comissaria de Sant Sadurní, i que en total a la comarca hi ha desplegats 124 mossos, 12 administratius i 29 vehicles que han de donar servei als 27 municipis.

Els Mossos d’Esquadra van arribar la mitjanit de dimecres a 73 municipis de les comarques del Baix Llobregat, el Garraf i l’Alt i Baix Penedès. Amb aquest nou desplegament, els Mossos atenen ja al 91% de la població de Catalunya i cobreixen el 81% del territori. El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Joan Saura, que va visitar recentment Vilafranca, va explicar que la distribució dels agents és flexible, en el sentit de que es poden desplaçar a zones properes quan sigui necessari.

 

D’altra banda, en un territori com l’Alt Penedès, amb molts municipis petits, el patrullatge representa una forma de treballar completament necessària.

 

Saura destacava que els Mossos d’Esquadra són una policia amb una excel·lent formació, un cos modern i molt professional que vol fer des de la proximitat el seu model de funcionament.