Els tres van sincerar-se exposant les dificultats viscudes en els seus governs i plantejant també la preocupació per la situació actual a l’estat i el seu futur. La llengua i l’acció social es plantejaven com a principals pilars per garantir una continuïtat al sentiment nacional.
Pere Aragonès parlava del model de finançament singular que estan negociant ERC i el PSOE, exposant que ara hi ha una gran oportunitat però que és urgent que s’arribi a aprovar la llei, com es va acordar en la investidura de Salvador Illa.

Per la seva banda Ximo Puig, també destacava que el debat del finançament ha de ser una oportunitat pel País Valencià, que és el territori més perjudicat pel model actual. Aragonès indicava la urgència davant el perill d’un govern de l’estat amb PP i Vox, mentre que Puig exposava que s’ha de pensar en positiu i, com que l’actual composició del congrés està donant bons resultats, s’ha de pensar en revalidar-la en unes properes eleccions.

Tots coincidien a indicar que la llengua és necessària per mantenir el sentiment de comunitat, especialment de cara als nouvinguts i a la seva integració.

Carles Campuzano, president d’Acció Catalana, inaugurava les jornades exposant que cal afrontar tots els debats, com el de la immigració, per no deixar les solucions en mans exclusivament dels extremismes.

La jornada va començar amb una exposició de la presidenta de la Fundació Paco Candel, Gala Cortadellas, sobre el fenomen migratori, com una oportunitat per repensar el país.
També es va comptar amb una sessió sobre la governança de les migracions, moderada per la investigadora de la UPF, Gemma Pinyol i amb la participació presencial del catedràtic de ciència política Sergi Pardos-Prado i, de forma virtual, del vicepresident de l’Institut Ostrom Martí Jiménez.