La inclusió de totes les persones en la societat, siguin quines siguin les seves capacitats, està lluny de ser una realitat. En aquest sentit, escoles i instituts estan marcant un camí llarg i difícil que reclama la implicació de tota la societat per avançar amb més decisió.

Fa més de vint anys que l’institut Eugeni d’Ors de Vilafranca és el centre d’agrupament preferent per a l’alumnat amb deficiència auditiva de l’Alt Penedès. Al centre compten amb la unitat SIAL, de Suport Intensiu a l’Audició i el Llenguatge.

Ana Ayerbe és una de les professionals del SIAL de l’institut Eugeni d’Ors.

Les professionals del SIAL fan assessorament a l’equip docent i posen en marxa Plans de Suport Individualitzat en funció de les necessitats que presenta cada alumne.

Eva Ortí, també professional del SIAL, explica com s’assignen els recursos.

Més enllà de l’alumnat amb deficiència auditiva, el SIAL ofereix suport universal a tot aquell alumnat que presenti dificultats en el llenguatge i la comunicació que interfereixen en el seu desenvolupament personal, social i curricular.

L’educació inclusiva té com a objectiu vetllar per les oportunitats d’aprenentatge de totes les persones en la seva diversitat. L’aprovació a Catalunya, l’any 2017, del decret d’inclusió suposa continuar un procés iniciat fa dècades, per avançar cap a entorns educatius que ofereixin expectatives d’èxit a tots els alumnes en el marc d’un sistema inclusiu. Però el que planteja el decret no és el que passa en general a la realitat, amb moltes dificultats per donar resposta a les necessitats d’un alumnat heterogeni. D’altra banda, les avaluacions internacionals, com el darrer informe PISA, plantegen resultats generals molt negatius per al sistema educatiu català.

La comissió Inclusió del Baltà va organitzar la setmana passada una taula rodona sota el títol ‘Escola inclusiva: ara i aquí: una mirada crítica i constructiva a la realitat de la inclusió a les escoles’, en el marc del cicle de xerrades Inclou-te.

Una de les impulsores de la Plataforma per una escola inclusiva a Catalunya, Margarida Sáiz, va aportar la visió retrospectiva a la taula rodona tot posant l’accent en la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat del 2006, que recull específicament el dret a l’educació.

En la mateixa línia es pronunciava el psicopedagog a l’EAP (Equips d’Assessorament i orientació Psicopedagògica) Toni Cebrià, qui destacava, en relació al desplegament del decret d’inclusió, que més enllà dels recursos cal que tothom vagi en la mateixa direcció sota el paraigua de la mirada inclusiva.

Per la seva part, des de la comissió Inclusió, Toni Rafecas, explicava que cal aspirar a la igualtat d’oportunitats i no posar límits sobre les capacitats de les persones.

A la taula rodona es va posar de manifest que la inclusió és una revolució i que, com a tal, ha de remoure els ciments d’una societat que ha donat l’esquena massa sovint a les persones amb diversitat funcional.