Ens trobem a finals de 2021, un any en que sembla es comença a albirar el final de moltes de les situacions provocades per la pandèmia i que a nivell econòmic ha comportat restriccions, aturades en l’activitat i una crisi que ha comportant pèrdues de llocs de treball.

Els darrers mesos les dades de l’atur van presentant xifres més positives, i les comparacions interanuals també donen resultats de millora i s’acosten a les que hi havia abans de la pandèmia. Concretament, si miren el passat mes d’octubre hi havia a l’Alt Penedès 5.183 aturats, el que representa 1.229 persones menys que l’any 2020.

Davant d’aquesta situació, i en relació a l’Alt Penedès, els economistes apunten que es podria estar remuntant i per exemple segons dades de la Cambra de Comerç el passat mes de setembre s’hauria tancat amb la millor xifra d’afiliació des del 2009 i se superarien els nivell prepandèmia.

El catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Oliver, explicava que l’Alt Penedès va patir menys la crisi del 2020 que es va centrar en sectors de serveis com el turisme, l’hoteleria, el comerç, l’activitat artística i l’habitatge. Per tant, remarca Oliver, l’Alt Penedès estaria ben posicionat per sortir abans de la crisi.

A la comarca bona part de la indústria està vinculada al sector de l’automoció, que ha patit situacions complicades en els darrers mesos. En relació a aquest punt Oliver insisteix en que es tracta d’una situació puntual i que se superarà en els propers mesos.

La sensació és similar des de la Cambra de Comerç de Barcelona, la seva directora d’Anàlisi Econòmica, Carme Poveda explicava que les dades indiquen un ràpida recuperació del teixit empresarial i el mercat laboral. Poveda apuntava que en aquests moments hi ha més de 700 treballadors a l’Alt Penedès en situació d’ERTO; i que des del seu punt de vista a finals del 2022 es podria donar per acabada aquesta situació de crisi.

Poveda explica també que la situació ha deixat però moltes cicatrius i afectacions socials.

La visió del moment actual des de la Federació Empresarial del Gran Penedès, se centra en com les empreses sobreviuran a l’endeutament i aposten per adaptar els ERTO. Neus Lloveras presidenta FEGP

Diferent és l’enfoc que en fan els dos grans sindicats. Des de CCOO i UGT es posa èmfasi en la situació complicada per la que han passat els treballadors al llarg d’aquests mesos, amb pèrdues de llocs de treball, expedients de regulació temporal i una precarietat que en molts casos s’ha accentuat.

Amb aquestes perspectives, és important també poder analizar amb deteniment la situació del territori del Penedès posant el focus en diferents àmbits que poden ajudar a estructurar-lo millor i a posicionar-lo també de cara a aprofitar les oportunitats per sortir de la crisi. És el que es va fer a Sant Sadurní en el marc de les primers jornades d’Economia de l’Alt Penedès.

Al CIC Fassina s’han celebrat aquestes jornades que s’han volgut centrar en parlar de infraestructures i serveis de mobilitat que servien per posar sobre la taula aquestes possibilitats de mobilitat entre les dues comarques.

En aquest sentit Isidre Also, director de l’Agència de Desenvolupament Node Garraf, destacava que es disposa d’una via de comunicació important entre les dues comarques, com és la C-15. Però és una via que no està utilitzada per el transport públic que és escàs i amb unes freqüències que fan que sigui molt poc pràctic per els usuaris. Also comenta que diàriament són 12.000 les persones que per motius laborals es desplacen entre les dues comarques. Davant d’aquesta situació, una de les propostes que s’han posat sobre la taula en aquestes jornades és tornar a posar sobre la taula el projecte de ferrocarril orbital per unir els territoris.

Enguany el tema central ha estat el de la mobilitat, i la voluntat és en els propers anys afrontar altres qüestions i oferir propostes per millorar la competitivitat de les dues comarques.

Les sessions han comptat amb la participació de diferents experts com el catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Oliver.