Els Serveis Socials han detectat un augment en la complexitat dels casos que han atès el 2020
El 2020 no s’ha detectat un augment de casos, però sí que s’ha vist que els mesos de confinament i restriccions han provocat que en alguns casos les problemàtiques s’hagin accentuat.
L’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, i el regidor de drets Socials, Ramon Zaballa, acompanyats de Montserrat Domènech, directora dels Serveis Socials, i de Nati Santacana, coordinadora de Gent Gran, van presentar ahir les memòries dels Serveis Socials Bàsics de Vilafranca corresponents a l’any 2020.
Ramon Zaballa a mode de resum destacava que l’any passat va estar marcat per la Covid, i que va posar de manifest una major complexitat dels casos que arribaven a Serveis Socials, ja que de mitjana cada expedient respon a unes 6 problemàtiques simultàniament. Un 30,56% dels expedients de l’equip de tractament es troben en situació de cronicitat moderada.
Pel que fa a les xifres, durant l’any 2020 els Serveis Socials municipals han atès gairebé 4.500 persones i s’han donat d’alta 539 expedients. Les problemàtiques detectades són múltiples però en destaquen les econòmiques amb un 77%, seguida de les de salut i mancances socials amb un 20%, respectivament. També són remarcables les problemàtiques d’indole laboral i d’habitatge.
Pel que fa a l’atenció a la dependència, les dades permeten afirmar que hi ha un augment dels tràmits, de la complexitat i de la fragilitat de les persones usuàries. El nombre de persones ateses és de 993 i s’observa una major claudicació familiar (famílies que ja no poden sostenir una situació més temps) i un augment en el deteriorament cognitiu i conductual.
En relació a les xifres econòmiques i d’atenció, Zaballa ha ressaltat que l’Ajuntament ha aportat 378.000 euros en ajuts directes per urgència social, casals d’estiu, càtering social, pobresa energètica, ajuts alimentaris, etc. En total, 55.000 euros més que l’any 2019, que se sumen a les mesures empreses per altres administracions.
Per la seva banda, l’alcalde Pere Regull recordava que amb la crisi de la bombolla immobiliària al 2008 ja es van tensionar els serveis socials, i des d’aquell moment es va entendre que havia de ser un servei transversal.
Per Regull, l’Ajuntament és sensible davant les mancances socials, i per això hi destina un 30% del pressupost en serveis que van més enllà de les competències que els ajuntaments tenen atribuïdes. Els serveis socials i la formació suposen una despesa molt important, però des de l’Ajuntament entenen que cal prioritzar els serveis a les persones, combinant-ho amb un manteniment i inversió adequats a la via pública i a l’entorn.