El 24% de la població de Catalunya es trobava en risc de pobresa o exclusió social el 2024. Les entitats socials apunten que cada cop més tenir una feina no assegura satisfer les necessitats bàsiques i les polítiques públiques no aconsegueixen combatre les causes estructurals.

L’economia espanyola i catalana creix a bon ritme, amb un atur que va baixant. Tot i així, altres indicadors representen una realitat de la qual poc se’n parla: la pobresa a Catalunya segueix cronificada per a un quart de la població, un 24% concretament. La desigualtat social és, doncs, estructural en la nostra societat, segons destaquen les entitats del tercer sector.

Per aquest motiu assegura que molta gent es veu obligada a ocupar o a rellogar una habitació i això repercuteix en la feina perquè sovint no poden mantenir les condicions mínimes de descans o d’higiene. El fet que hi hagi treballadors pobres no és nou però sí que és una situació que cada cop es repeteix més.

Salvador Tous, coordinador de Càritas Vilafranca, destaca el treball que fan a l’Alberg Abraham per a persones amb la pobresa cronificada, la majoria sense llar. Tous posa sobre la taula la problemàtica d’haver d’escollir entre pagar l’habitatge o el menjar

Per part de la Creu Roja, la seva tècnica referent, Mònica Sanahuja, apunta que els casos que se’ls deriven són cada cop més complicats.

També tenen famílies en les quals només treballa un, amb ingressos limitats, i això fa que no puguin viure dignament i també gent que treballa però que no arriba a final de mes.

Des de la Creu Roja un servei nou que han posat en marxa és el Punt de Trobada, que vol ser un espai d’atenció a les persones sense sostre. Des de l’entitat s’explica que fa un mes que el tenen disponible i que han rebut quatre derivacions.

Precisament el col·lectiu dels sense sostre és el que preocupa més a l’Ajuntament de Vilafranca. Ramon Zaballa és el regidor de serveis socials.

Per aquest motiu des de l’Ajuntament creuen que cal posar en marxa les iniciatives que siguin necessàries per arribar a aquesta població.

Des de l’Ajuntament de Vilafranca es considera que caldria un alberg supramunicipal que pugui donar acollida a totes les persones sense sostre de la Vegueria Penedès amb activitats no només lúdiques sino també formatives.

Imatge: Fotografia d’Arrels Fundació