Aquest dimarts es publicava al Diari Oficial de la Generalitat la llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge aprovada fa uns dies al Parlament de Catalunya, i per tant entrava en vigor. Partint de la premissa que accedir a la propietat és complicat per uns preus excessius, i que hi ha una dificultat per obtenir finançament per fer-ho, la norma considera que aquestes situacions provoquen un encariment del preu dels habitatges de lloguer que ara es volen regular amb aquesta llei.
Per tal d’aconseguir aquest propòsit la Generalitat fixarà preus directament en els 60 municipis que estan considerats com de demanda tensa d’habitatges, i també regularà que els contractes que es renovin mantinguin els preus sempre i quan no superin aquest topall. Entre aquest 60 municipis recordem-ho hi ha Vilafranca.
En relació amb aquesta llei l’advocat Josep Maria Gonzàlez, màster especialista en Dret Immobiliari, recorda que habitualment la legislació de contractes d’habitatge sempre ha tingut normes imperatives; però que se centraven bàsicament en regular la durada dels contractes.
Gonzàlez explica que sovint en parlar d’aquesta llei que ara s’aplicarà a Catalunya es posa com a exemple les ciutats de Berlín i de Nova York que fa molt de temps regulen els preus de lloguer.
Considera però que no són situacions equiparables, ja que en aquells dos casos es fa amb la participació dels diferents actors participants, i no només amb una imposició de l’administració.
En aquestes dues ciutats la regulació es fa fins i tot per barris, i tenint en compte l’estat del habitatge, els serveis comuns, etc. Des del seu punt de vista doncs, no és tant preocupant que es reguli el preu del lloguer sinó el fet de com és fa aquesta regulació.
Gonzàlez explica que aquesta norma entre en col·lisió amb altres drets, i apuntava que el Consell de Garanties Estatutàries ja va avisar durant la tramitació que podria anar més enllà de les competències que te la Generalitat. Fet que pot provocar que es presentin recursos.
En definitiva, aquest advocat especialitzat en dret immobiliari considera que ara per ara la normativa està generant moltes incerteses i que caldrà esperar també a veure com es desenvolupa i es concreten alguns detalls que encara no semblen gaire definits.
Entre aquests punts caldrà esperar, per exemple, a que la Generalitat faci públics els preus màxim que estipularà per els diferents municipis i si marca diferències entre diferents zones o barris.