La Festa Major de Vilafranca del Penedès, descrita sovint com “la més típica”, des del segle XVIII ha mantingut una estructura similar amb els entremesos, els balls folklòrics i els castells com a eix fonamental.
Un dels moments més intens i espectacular de la festa és el de l’entrada dels Sant a l’església el 30 d’agost a la nit i veure amb un impressionant castell de focs, com tots els balls s’uneixen amb la música de les gralles per produir un espectacle inexplicable.
Aquest 2020 no s’ha pogut presenciar aquest gran espectacle de música i foc que es desencadena amb l’entrada del sant a la Basílica i ens pot donar la sensació que és la primera vegada a la història que això ha passat. Però el cert és que des dels seus orígens, fa més de 300 anys, la Festa Major de Vilafranca s’ha suspès en diverses ocasions.
Per exemple entre el 1835 i el 1839 a causa de la primera Guerra Carlina. També, com aquest any, causes epidemiològiques han ocasionat la suspensió de la festa. L’any 1854 per l’epidèmia de còlera i també l’any 1865 per l’epidèmia de còlera. I dos anys més tard, el 1867 la suspensió de la Festa major es va produir pels disturbis socials provocats per la crisi de subsistències en el context de la primera crisi financera a Espanya que havia esclatat el 1866, antesala de la Revolució Social del 1868.
L’any 1885 els vilafranquins es van quedar sense la seva festa novament pel còlera. I ja entrat al segle XX, el 1911 no hi va haver festa en senyal de dol per la mort de joves vilafranquins al Marroc.
El 1921 només se celebren actes religiosos pel desastre del Marroc. I finalment entre 1936 i 1938 per la Guerra Civil espanyola.