El cap del servei d’Educació de l’Ajuntament de Vilafranca, Josep Santacana, recorda que la LEC no és la única normativa que regula l’educació a Catalunya; i tot i que sí reconeix que és una normativa que posa ordre i articula els espais de confluència. Tot i això, Santacana considera què pel que respecta al paper dels Ajuntament no aporta gran cosa. Es tracta d’una llei molt oberta, i que caldrà veure com es desplega per saber del cert si hi ha canvis importants.<br />Un cop vist però, el redactat de la llei no sembla oferir gaire esperances als tècnics municipals. Al menys aquesta és l’opinió d’en Josep Santacana. Comenta que es preveu una desconcentració del Departament, que a través de crear zones educatives, faria més properes els seus serveis al territori, però sense que hi hagués cap delegació política de competències. Santacana apuntava que se sent decebut amb la llei, ja que sembla que no reconeix la tasca i el paper important que juguen els ajuntaments actuant directament sobre el territori en matèria educativa.
La LEC estableix que hi haurà mecanismes de col·laboració entre les administracions, com per exemple el que ha Vilafranca ja funciona des de fa alguns anys que és l’Oficina Municipal d’Escolariztació. És però, una mesura que per Santacana no resulta suficient, ja que reconeix que en alguns casos els tècnics municipals s’han sentit poc respectats per part del Departament d’Educació.

En aquest sentit, apunta que a l’hora de redactar la LEC hi havia qui prioritzava millorar la qualitat de l’ensenyament; i qui prioritzava millorar l’equitat en el sistema educatiu. Els primers eren partidaris d’aprofundir en l’autonomia dels centres; mentre que els segons ho feien per la descentralització territorial. Considera Santacana que han guanyat els primers. És del parer però, que caldrà aprofitar les oportunitats que brinda la mateixa LEC per tal de poder fer pressió i aconseguir millores a través de convenis i acords entre les dues administracions.