<br />Els historiadors Daniel Sancho, Núria Jané i Ramon Arnabat han coordinat una recerca que ha permès documentar 43 fosses en total, 24 dins els cementiris i 19 fora, en un total de 25 municipis.<br />Hi ha des de fosses comunitàries a d’altres on tan sols hi ha enterrades una o dues persones classificades en dues tipologies diferents: les que es troben dins els cementiris (amb soldats morts en enfrontaments al mateix Penedès, soldats morts als hospitals de sang de les 3 comarques o civils morts per bombardeig) i les fosses fora dels cementiris (que contemplen soldats morts en enfrontaments enterrats allà mateix i fosses amb civils morts per bombardeig).

Més del 90% de les víctimes són soldats republicans, que bé van morir en els hospitals de sang o en els enfrontaments succeïts entre el 16 i el 23 de gener de 1939 al Penedès, però també hi ha civils morts arran de bombardeigs i soldats franquistes.<br />Més de la meitat de les fosses es troben a l’Alt Penedès, un 51%,  seguit pel Baix Penedès, amb el 42% de les fosses, perquè en aquestes dues comarques es van produir combats entre les tropes franquistes i les republicanes.

Arnabat ha destacat la important resistència oferta a les muntanyes d’Ordal i Avinyonet i en aquest sentit, ha aprofitat per desmentir la idea que les tropes franquistes van passar pel Penedès “com en un passeig”.Tot al contrari, afirma, ja que va permetre endarrerir la ofensiva franquista un parell de dies vitals.

A l’Ordal i a Avinyonet hi ha vàries fosses repartides per la muntanya, perquè al cap de dos o tres dies els veïns de la zona solien enterrar els morts “in situ”. El president de l’IEP, Ramon Arnabat, és partidari de senyalitzar les fosses i en aquest cas, apunta que potser valdria la pena identificar les dues més grans. <br />Actualment, només hi ha senyalitzades dues fosses de les 43 localitzades al Penedès, les dels cementiris de Vilafranca i el Vendrell.