L’obra, dirigida per Pep Pla, és la primera producció del Teatre Nacional que es representa a Vilafranca i fa tot just dues setmanes que ha acabat les funcions a la seva seu de Barcelona.<br />La comèdia, obra de Luigi Pirandello, es va estrenar a Milà el 1919. L’espectacle aprofita al màxim el joc d’uns personatges que han de mantenir les aparences, costi el que costi. Paolino és un professor respectable que amaga un secret: està enamorat de la senyora Perella, la mare d’un dels seus alumnes, casada amb un marit que duu una doble vida quan no és a la ciutat. Quan la dona descobreix que està encinta de Paolino, aquest, per evitar l’escàndol, es veurà obligat a organitzar una trobada eròtica entre la muller i el marit, un mariner rude com un animal que fa anys que defuig els seus deures conjugals.<br />Pirandello presenta tres personatges i atorga a cadascun d’ells un rol, una màscara. No tan sols ens ensenya que la societat els ha atorgat aquests papers, sinó que ells mateixos saben que són màscares, les accepten i les acaben interpretant. El joc pirandel·lià està servit.

Malgrat el caràcter eminentment còmic de l’obra, en el fons apareix un subtext molt més seriós, una reflexió sobre tot el que estem obligats a fer per no trencar les convencions i seguir les lleis que imposa la moral de la nostra societat. El final «feliç» de l’obra consagra el triomf de la mentida i de la falta d’enteresa moral, tot basant-se en una pretesa defensa de la virtut.<br />El repartiment el composen 11 actors encapçalats per Eduard Farelo, Teresa Sánchez i Jordi Martínez.