La setmana passada s’estrenaven a la graella de Vilafranca TV nous programes que s’incorporen amb l’arribada de l’estiu. Alguns d’aquests programes són de producció pròpia, com el “De festa” que recull l’activitat de les festes dels barris, o les entrevistes d’esports. D’altres programes provenen de l’oferta de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya, com el Diccionari Mediambient, Cicerone o Ves badant. Els dilluns es pot veure un programa d’humor basat en les conegudes bromes al carrer amb càmera oculta. Tambè inclouen la paròdia "Telecolmado", un espai per a comprar coses absurdes. El programa està realitzat per la productora Ferran Blanch de Mollerusa i s’emet els dilluns a dos quarts de tres de la tarda i a dos quarts d’11 de la nit. També els dilluns Vilafranca TV ofereix l’espai de l’entrevista dels esports que condueix Tito Boada. S’emet a dos quarts de cinc de la tarda i a dos quarts de nou del vespre. Els dimecres com a novetat en la programació es pot veure a la televisió local de Vilafranca el programa “De festa” que fa un seguiment de les activitats de les festes de barris a Vilafranca. El “De festa” es pot veure els dimecres a dos quarts de cinc de la tarda i a dos quarts de 9 del vesrpe. D’altra banda els dijous Vilafranca TV ofereix en la seva programació l’espai “Diccionari mediambient”, un programa divulgatiu dissenyat per apropar i sensibilitzar l’espectador envers la temàtica del medi ambient.  Seguint el mateix esquema de la sèrie realitzada: "Diccionari de la Diversitat", el programa seguirà les lletres de l’abecedari com a element introductori de les temàtiques a tractar. S’emet els dijous a dos quarts de tres de la tarda i a dos quarts d’11 de la nit. D’altra banda l’oferta del cap de setmana es complementa amb un programa cultural que porta per nom Cicerone, una sèrie dedicada als museus de Catalunya i que s’emet els dissabtes i diumenges a dos quarts de quatre de la tarda. “Cicerone” s’acosta al contingut dels museus catalans amb l’objectiu de bastir una guia alternativa i subjectiva de l’oferta museística del país. A patir del bagatge personal d’una persona famosa vinculada per professió o afició a l’espai a tractar, es concreta una mena de “museu a mida”.