Aquestes restes són, juntament amb la muralla d’Olèrdola, les construccions en pedra més antigues i septentrionals de Catalunya. Així, Font de la Canya es converteix en l’únic jaciment en excavació que disposa d’una fase del segle VII aC sencera i ben conservada.

L’equip d’arqueòlegs, codirigit per Dani López, ha pogut estudiar i salvar un mur de pedra amb un paviment de terra piconada i una llar de foc. La llar és la més antiga conservada “in situ” al Penedès i s’han pogut recuperar les cendres de la darrera vegada que va ser utilitzada.

Tant la llar com el mur ja estan enfonsats des d’època antiga i això podria explicar que aquesta zona no es continués habitant durant la fase ibèrica.

Després de l’excavació d’urgència ocasionada per un esfondrament a causa de les pluges de desembre i gener, les troballes han estat cobertes.

L’equip d’arqueòlegs de Font de la Canya confia que la represa de l’excavació en aquesta fase més antiga, aporti moltes dades sobre l’ origen de la vinya.