Des de principis d’any s’està duent a terme un projecte coordinat pel clúster INNOVI, amb el celler Recaredo com a líder, el celler Gramona i la Federació d’ADF del Penedès i el Garraf com a membres del consorci, i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària de la Universitat de Barcelona (INSA-UB) com a centres tecnològics. Per poder adaptar les vinyes a les temporades de sequera i als episodis de pluges torrencials que es produeixen en el context del canvi climàtic, l’ús de materials vegetals llenyosos pot suposar una estratègia de regeneració de sòls empobrits en matèria orgànica i millorar l’estat físic i biològic tant del sòl com de la planta.

En vinyes de Gramona i Recaredo, a Sant Sadurní d’Anoia, s’estan provant diferents tipus d’encoixinats orgànics, també anomenats mulchings, per recollir informació sobre com reacciona la planta, el fruit i el sòl al seu ús.

Soazig Darnay és investigadora del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i exerceix com a coordinadora del projecte.

L’ús dels encoixinats orgànics té una doble funció: contribuir a la riquesa del sòl i ajudar a retenir l’aigua sense entrar en excessiva competència amb el cep. Ho explica el tècnic de Viticultura de Recaredo Roger Rovira.

A la vinya han utilitzat material orgànic resultant de la neteja de boscos propers.

En aquest sentit, el coordinador de les ADF del Penedès i el Garraf, Xavier Xortó, explica que el mulching representa també una manera de valoritzar el que es podria considerar un residu transformant-lo en un recurs de proximitat.

Una altra tècnica que s’utilitza per aprofitar al màxim l’aigua és el sistema Keyline, plantar en línia clau, una manera de dissenyar la vinya que respecta la forma natural del paisatge. Ho explica el responsable de Viticultura de Gramona Marc Boldú.

A banda de la resposta de la vinya a aquestes tècniques agronòmiques que estan constatant des dels cellers, també s’estan estudiant els efectes que tenen sobre el sòl. Més endavant també s’estudiarà com influeix el mulching, si és que ho fa, sobre el raïm.

El professor de Sòls de la Universitat de Barcelona Joan Romanyà és doctor en Agroecologia i Desenvolupament Rural.

La complexitat en el maneig dels conreus arran dels efectes del canvi climàtic fa que hi hagi en marxa diferents grups operatius treballant per obtenir evidència científica al voltant de tècniques agronòmiques com aquestes.

Aquest tipus de projectes contribueixen a disposar d’informació contrastada sobre tècniques que després poden ser aplicades a major escala.