Qualitat i relació personalitzada amb la clientela: els comerços antics que persisteixen
Els comerços antics persisteixen a Vilafranca gràcies a la qualitat i la relació personalitzada amb la clientela però, en alguns casos, el seu futur és incert per falta de relleu generacional.
A Vilafranca encara tenim un bon nombre de botigues centenàries o gairebé centenàries que segueixen al peu del canó malgrat el complex escenari al qual s’enfronta des de fa anys el comerç local. La clau de la seva continuïtat sol ser la qualitat del producte i el tracte personalitzat amb la clientela.
L’adrogueria i perfumeria Cal Vicentó és un dels establiments més longeus de Vilafranca. L’any 1796 el negoci va obrir portes al número 1 del carrer de la Parellada i l’any 1939 es va traslladar a l’actual ubicació de la botiga central, al carrer dels Ferrers. Cal Vicentó porta 228 anys oferint una amplíssima gamma de productes d’adrogueria i perfumeria a la seva clientela.
Marc Gallart forma part de la gerència de Cal Vicentó i explica que s’han anat adaptant a les necessitats canviants que presentava la societat.
Cal Vicentó basa la seva feina del dia a dia en el coneixement de la seva clientela i dels seus productes. En definitiva, en el que aporta la proximitat.
Sense deixar de banda aquesta proximitat, fa un any també van decidir obrir una nova via de venda per internet.
Actualment, Cal Vicentó compta amb 35 treballadors i treballadores i vuit establiments, quatre dels quals a Vilafranca, on també hi té un magatzem central propi. L’adrogueria i perfumeria vilafranquina va ser reconeguda recentment per la Generalitat de Catalunya amb un dels Premis Nacionals als Establiments Comercials Centenaris en la categoria de més de 200 anys.
La xarcuteria Cal Valls també va rebre en el seu moment un d’aquests distintius com a establiment centenari. La primera referència del negoci és del 1885, de manera que l’any que ve compliran 140 anys d’història. Al principi estaven situats al carrer de la Cort i l’any 1926 van comprar la casa de la plaça Constitució, on actualment hi ha una de les dues botigues. A principis dels anys setanta van traslladar l’obrador al carrer Sant Julià, on hi ha també l’altra botiga. Són una desena de treballadors i treballadores i Salvador Valls, l’actual propietari, forma part de la quarta generació.
Valls explica com va evolucionar el negoci: de la cansaladeria i el bacallà dessalat a la revolució que va suposar l’arribada de les càmeres frigorífiques.
Amb el pas dels anys i els canvis en els costums culinaris, a Cal Valls s’han sabut adaptar a les demandes de la clientela sense perdre la seva essència.
De cara al futur, però, Valls comenta que és incert perquè no hi ha previst relleu en el si de la família.
En una situació similar es troben la Tònia i la Francesca Sala, de la Merceria Ramon Sala, situada a la plaça de la Constitució.
L’avi de la Tònia i la Francesca va arribar a Vilafranca per aprendre l’ofici de mercer i va conèixer l’àvia, filla d’una modista. Un cop casats van comprar l’antiga merceria de Cal Pau Coix, on hi ha actualment la botiga. Les seves descendents no saben exactament des de quan està en marxa el negoci però tenen un retall de premsa local del 1934 on apareix la notícia de la reforma de l’aparador. A la merceria Ramon Sala també han hagut d’adaptar-se a la gairebé desaparició de les modistes i han diversificat el tipus de productes que ofereixen amb pijames, bates i roba interior.
El que més els hi agrada de la botiga és la relació amb la clientela.
Aquesta relació, basada en una atenció personalitzada i de coneixement profund dels productes, fa que tinguin força clientes de fora de Vilafranca.
L’Àngels i la Carme, veïnes de Badalona, han aprofitat la seva visita a Vilafranca per comprar a la merceria.
Aquestes dues clientes expliquen que a la seva ciutat ja pràcticament no queden merceries de tota la vida i per això aprofiten el viatge a Vilafranca per fer algunes compres.
Aquests tres establiments són alguns exemples de diferents sectors, però la capital de l’Alt Penedès, compta també amb altres negocis de llarga trajectòria.