Les mares i pares que han sofert aquesta experiència demanen que tots els cementiris comptin amb un espai per a recordar els seus fills i creuen que encara fa falta molta formació i sensibilització al voltant d’aquest tipus de dol.

Fa 20 anys, la llevadora jubilada Lurdes Artís, va crear el grup d’Ajuda Mútua Aurora amb unes poques mares a les que havia tractat al CAP Alt Penedès i que havien patit la pèrdua d’un nadó. Des de llavors, el grup ha anat creixent i ha anat acollint famílies que, malauradament, han passat per aquest tràngol. Dues d’aquestes mares són la Montse Sadurní i l’Andrea Patiño. La Montse va ser una de les primeres integrants del grup quan va perdre la seva tercera filla. Una experiència que l’acompanyarà per sempre però que li ha donat eines per ajudar altres persones.

L’Andrea fa 10 mesos que va entrar a formar part del grup Aurora quan va perdre el Martí a causa d’una preeclàmpsia que l’havia afectat durant l’embaràs. Assegura que el que més l’ha ajudat a pair la situació és parlar amb altres dones que han passat pel mateix. L’Oriol Torres és la parella de l’Andrea i pare del Martí. També assisteix a les sessions del grup Aurora i gràcies a això ha deixat de sentir la pressió que sovint dibuixa la societat de la figura del pare com pilar de suport que mai s’enfonsa.

Un espai de memòria als cementiris

Les famílies reclamen, amb l’objectiu de poder processar el dol, un espai als cementiris de totes les poblacions dedicat a la memòria dels nadons que han perdut. Municipis com Sant Sadurní, Sant Cugat Sesgarrigues o La Granada, des d’aquest mateix 15 d’octubre, ja compten amb espais de memòria al dol perinatal. Les famílies reclamen que a Vilafranca, com a capital de comarca, i a d’altres municipis s’estableixin, el més aviat possible, aquests espais.

Protocols d’actuació davant una mort perinatal

Ajudar a les persones que estan processant el dol perinatal no és fàcil. Les mares i pares, la majoria de vegades, no se senten compreses pel seu entorn i creuen, que sovint, el personal sanitari tampoc sap ben bé com actuar. La llevadora Lurdes Artís, impulsora del grup d’ajuda mútua Aurora, reconeix que els professionals sanitaris molts cops no saben com actuar davant d’aquests casos però creu que els protocols estan canviant.

La pèrdua del nadó es pot donar en diferents etapes però quan es produeix en un moment que obliga el part fisiològic de la mare, tal i com explica la llevadora de l’Hospital de Vilafranca, Gloria Villena, se segueix un protocol per evitar augmentar el dolor emocional dels pares.

A més també s’ofereix a la família elaborar una capsa de records d’aquest nadó. Villena explica que, al voltant del dol perinatal, es fan formacions periòdiques i creu que és un tipus de dol que requereix més formació i sensibilització que qualsevol altre perquè encara es viu com un tabú.

Com ajudar algú que està processant aquest dol

La psicòloga Clelia Sassatelli gestiona un grup d’ajuda sobre dol perinatal a l’entitat Somriu. Sassatelli parla d’un «buit molt gran» que han de gestionar les parelles que passen per aquesta situació. La psicòloga aconsella, a l’hora de tractar amb persones que estiguin passant per aquest tipus de dol, «respectar, escoltar i acompanyar». Sassatelli recomana a les mares i pares que estan travessant aquesta etapa que evitin passar-ho sols i que busquin un espai per compartir el seu dolor amb algun dels grups d’ajuda que existeixen.

A Vilafranca existeixen espais com el grup d’ajuda mútua Aurora o el grup de dol perinatal de Somriu Penedès que ajuden a les mares, i també als pares, amb sessions un cop al mes perquè puguin compartir les seves vivències respecte al dolorós procés de perdre un fill durant l’embaràs o en els primers mesos de vida.