Des de llavors s’han tractat ja més de 90 casos. Hem visitat aquest centre on se centralitza tot el procés d’abordatge d’aquest tipus de casos i també els tallers que Somriu Penedès ha engegat per tal de donar recursos als infants i ajudar-los a verbalitzar aquestes experiències.

La Barnahus és un model que la Generalitat està estenent arreu de Catalunya per atendre de manera integral a les víctimes d’abusos sexuals. Tots els departaments que intervenen en un cas es coordinen i treballen sota el mateix sostre. Ho fan en unes dependències pròpies, lluny de comissaries, hospitals i jutjats, que permeten crear un entorn amigable per als nens i nenes. Disposa, a més, d’un circuit tancat de televisió per gravar el testimoni de l’infant o l’adolescent que permet crear una prova preconstituïda. Així, s’evita que la víctima hagi de declarar una mitjana de quatre vegades en diversos llocs i davant de diferents persones. Al mes de març va obrir el centre Barnahus de la Vegueria Penedès i des de llavors ja s’han atès més de 90 casos. L’Alícia Salamanca n’és la directora i explica com es procedeix quan arriba un menor al centre.

En aquestes edats és molt difícil que les víctimes entenguin que estant sent víctimes d’una agressió sexual i, encara més, que ho verbalitzin. És per això que és important que els adults que tinguin sospites ho notifiquin al telèfon Infància Respon (116 111) o a través de qualsevol organisme que considerin que pot protegir les víctimes com Serveis Socials, Mossos d’Esquadra, hospitals o centres d’atenció primària. Salamanca explica quines poden ser les pistes que ens facin sospitar que alguna cosa li està passant a un menor.

Barnahus és un model d’atenció als abusos contra la infància que promou Save the Children i que és habitual als països nòrdics. De fet, el nom és islandès i vol dir “casa dels infants”.
Amb l’objectiu de donar visibilitat i oferir recursos als més petits per si mai es troben en una situació de víctima sexual, Somriu Penedès està impartint uns tallers a escoles de la comarca. La formació es titula ‘Els secrets dolents no es guarden’ i incideix en la importància de verbalitzar aquelles experiències que poden sortir de la normalitat.

Una de les escoles que ha participat en el taller és l’escola Sant Josep de Vilafranca que ja porta tres anys treballant en un projecte de benestar per tal de prendre consciència de com estan els alumnes i quines necessitats tenen. La pedagoga i mestra d’educació infantil, Núria Baqués, creu que
és important incorporar aquesta formació per treballar encara més la figura del docent com a persona de confiança.

Els tallers que ofereix Somriu Penedès estan oberts a qualsevol escola que vulgui treballar aquests aspectes en favor de la prevenció i la visibilització i pot participar-hi enviant un correu electrònic a .

El testimoni de la Montse i la Natàlia

Segons els experts, el que fa que una situació de violència sexual es mantingui en el temps és el secret. Un secret que sovint costa d’explicar pel sentiment de culpabilitat, vergonya o por que pateixen les mateixes víctimes. La Montse i la Natàlia, després de 30 anys, han volgut explicar el seu secret amb l’esperança que pugui servir per ajudar altres víctimes que han passat pel mateix i que no s’atreveixen a parlar.

La Montse Marquès i la Natàlia Desembre són cosines i han decidit, després de molt de temps, fer pública la seva història. Fa uns 30 anys aproximadament, en la seva adolescència, totes dues van patir abusos sexuals per part de la mateixa persona, un membre de la seva família. La Montse tenia clar que alguna cosa passava, a la Natàlia li va costar més d’acceptar. La Montse explica que la majoria de dies volia demanar ajuda però al final mai s’atrevia. Per por, per vergonya, per evitar el rebuig del seu entorn. Fins que ja no va poder més i el seu cos, o el seu cap, la van delatar.

La seva tutora va intuir que alguna cosa passava i va tenir una conversa amb ella i també amb els seus pares. I aquí és quan tot va començar a esclatar. Ella va explicar la seva realitat i el seu agressor ho va negar tot. Paral·lelament intuïa que la seva cosina estava passant pel mateix, però la Natàlia ho negava. Fins fa 2 anys quan, després d’un seguit d’experiències de vida, en va ser plenament conscient.

A partir d’aquí, assessorades jurídicament, van decidir denunciar el seu agressor tot sabent que el cas havia prescrit però era una manera de començar a tancar ferides.

Al seu agressor no li ha passat res perquè el cas està prescrit. Però elles han pres mesures per no haver de compartir mai més moments ni espais amb ell. No ha sigut un camí fàcil per arribar fins aquí però asseguren que una de les coses més dures ha vingut després d’explicar-ho tot: la reacció de l’entorn.

El mar dins meu: ajudar a trencar silencis i curar ferides

En la mateixa línia d’acabar amb els estigmes al voltant d’aquest tema i ajudar a trencar silencis i curar ferides, la Montse, juntament amb la il·lustradora Núria Puig i de la mà d’El Cep i la Nansa, està immersa en un projecte anomenat ‘El mar dins meu’. Un conte que parla de l’abús en la infància i l’adolescència en primera persona. El projecte, a través del web edita.cat, ja ha rebut el 100% de mecenatge però les autores han decidit continuar fins a assolir el 200% amb el 3 de desembre com a data límit. Creuen que la causa s’ho val perquè hi ha una incidència tant alta com el tabú que cal que arribi a tothom. El llibre en paper veurà la llum la propera primavera.

Segons les darreres dades, el 80% de casos d’abús sexual a menors es produeixen dins de l’entorn intrafamiliar. En el cas de sospitar de qualsevol tipus de maltractament, assetjament o abús sexual a menors podeu trucar al telèfon Infància Respon, 116 111.