Recentment, s’ha obert el debat sobre les possibilitats que hi ha d’aconseguir aigua en un futur i la manera que cal per gestionar-ho.

El Penedès forma part del sistema d’aigües Ter-Llobregat, el sector més crític de tot l’Estat en aquests moments, però, a més, la nostra comarca és un cas particular si ho comparem a la resta de municipis, ja que l’Alt Penedès no disposa de cap riu proper del qual en puguem treure profit o un embassament important que estigui en bones condicions per treure-li rendiment.

Una de les solucions que s’ha posat sobre la taula és la creació d’una dessaladora a Cubelles, al Garraf, que portaria l’aigua del mar al Penedès apte per a consum humà. Un projecte que ja es va plantejar amb la sequera del 2008, amb els consellers de Medi Ambient Francesc Baltasar i Salvador Milà. Finalment, però, la proposta va quedar en blanc i no se n’ha tornat a parlar fins al dia d’avui. Precisament, amb motiu de la taula rodona organitzada per Vilafranca en Comú, aquest passat mes de febrer, sobre la gestió de l’aigua a Catalunya, Salvador Milà exposava els reptes que s’han d’afrontar immediatament.

La gran part de l’aigua que es consumeix al Penedès va destinada per al consum agrícola i ramader. Josep Marrugat, viticultor i responsable de la vinya de la Unió de Pagesos, deixa palès les poques alternatives existents per fer front a la sequera actual i a les que puguin venir en un futur. Marrugat explica que són molt pocs els pagesos que disposen d’aigua emmagatzemada en aquests moments, i que les solucions provisionals impliquen aprofitar el màxim la poca aigua de la pluja que cau mitjançant noves tècniques de llaurat.

D’altra banda, i en plenes mobilitzacions del sector, el responsable de la vinya d’Unió de Pagesos expressa que la resposta rebuda de la Generalitat és el compromís d’instal·lar una dessaladora al Penedès en els propers anys, toto i l’elevat consum d’electricitat, però lamenta que els terminis d’execució no quedin clars quan es tracta d’una necessitat tempestiva i imperiosa.

Des de l’empresa Aigües de Vilafranca, el seu director, Xavier Mas, argumenta que la ciutat ja ha emprès un seguit de mesures per reduir el consum d’aigua, com per exemple, la utilització d’aigua freàtica per a la neteja de vehicles o mobiliari urbà.

Tanmateix, Mas es mostra ferm en la voluntat de trobar millores permanents i immediates. Una d’aquestes millores demanaria reparar les canonades que, actualment, es troben en mal estat. Segons el director d’Aigües de Vilafranca, es perd o no es comptabilitza correctament un 16% de l’aigua. Però també deixa constància que la gran majoria estan en perfectes condicions gràcies a la renovació progressiva que s’ha fet de la xarxa de sanejament els darrers anys. Les altres millores dependrien de la reutilització de l’aigua, mitjançant dessaladores o maquinària costosa. Ara bé, aquestes ja són més complicades, apunta.

Per tant, l’Alt Penedès té molts deures per fer, en una comarca crítica per la situació actual de sequera i la manca d’instal·lacions i embassaments naturals propers que hem puguem treure profit. No obstant això, la nostra comarca fa, en general, una gestió acurada i correcte de l’aigua, cosa que permet no malbaratar la poca aigua que tenim.