Dissabte, 20 d'abril de 2024
En directe: Penedès Televisió
En directe: Ràdio Vilafranca

La processionària surt abans del niu i avança en altitud i latitud pel canvi climàtic

Fruit de les altes temperatures i la sequera, la processionària ha avançat la sortida dels nius. Per això és habitual trobar les erugues en processó pels camins del Penedès.

Ja fa dies que les erugues surten dels seus nius i baixen dels pins per buscar un lloc on enterrar-se. Les altes temperatures i la sequera avancen aquest moment del seu cicle vital però també provoquen que la processionària avanci en latitud i altitud. El Departament d’Acció Climàtica ha tractat aquesta passada tardor unes 20.000 hectàrees de bosc contra la processionària del pi amb avioneta i helicòpter en 8 comarques i 39 municipis. La major part dels tractaments, gairebé un 90%, s’han centrar en quatre comarques: el Solsonès (que representa el 26%), el Bages, el Berguedà i el Pallars Jussà. A més a més, s’han fet tractaments a la Noguera, l’Alt Urgell, el Ripollès i Osona. El Penedès no és, doncs, de les zones més afectades per la incidència de la plaga.

Jorge Heras és el cap de la Secció de Planificació del Servei de Gestió Forestal del Departament d’Acció Climàtica.

La processionària del pi és un insecte autòcton que no es busca erradicar, però sí controlar. Sobretot per evitar perjudicis en determinades zones.

Per determinar on i com es fan els tractaments es tenen en compte les dades que recopila el cos d’Agents Rurals d’un any per l’altre. En aquests moments, Agents Rurals de l’Alt Penedès fan seguiment de la plaga a les zones més afectades de la comarca. A Castellví de la Marca hi ha una part de bosc que presenta una alta incidència de la processionària.
Toni Arcas és el cap de l’Àrea Bàsica dels Agents Rurals a l’Alt Penedès.

Arcas confirma que el Penedès no presenta, en general, una afectació molt elevada comparat amb altres parts de Catalunya.

El problema és que la sequera acumulada als boscos fa que molts arbres es trobin en una situació d’extrema feblesa.

Les persones i els animals han d’anar en compte durant aquestes setmanes quan estan al bosc o en zones periurbanes amb presència de processionària.

A les clíniques veterinàries ja han començat a notar els efectes de la sortida del niu de les erugues i tenen força consultes relacionades amb gossos que han entrat en contacte amb elles.

La veterinària Èlia Casals explica que cal reaccionar ràpidament per evitar que l’animal empitjori.

Quan les erugues abandonen el niu i baixen al terra, s’enterren i solen entrar en una diapausa o parada de desenvolupament, cosa que origina que, d’un mateix enterrament, puguin sortir les papallones durant els tres anys següents. El naixement de les papallones té lloc entre juliol i setembre, període durant el qual realitzen les postes sobre les agulles dels pins. Al cap d’unes cinc setmanes neixen les larves petites, que s’alimenten de les fulles més pròximes al punt de posta i es mouen d’un lloc a l’altre de l’arbre per alimentar-se. Amb l’arribada del fred, formen el niu, amb pèls sedosos de color blanc, que col·loquen a la part més assolellada de l’arbre.

Subscriu-te al butlletí

Subscriu-t'hi: