L’ens, format per l’associació voluntària de 35 ajuntaments de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, presta el servei de sanejament i, a través de diverses instal·lacions i processos, depura l’aigua residual per abocar-la en les condicions pertinents al medi natural. Ara treballa en un pla director per regenerar part d’aquesta aigua i aprofitar-la per a usos urbans.

L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Vilafranca és una de les 35 depuradores que gestiona la Mancomunitat Penedès-Garraf. Forma part d’una xarxa de 66 instal·lacions que, tractant aproximadament 38.000 metres cúbics diaris, presten servei a uns 250.000 habitants. L’EDAR Vilafranca, en concret, dóna servei a 13 municipis i a una població d’uns 67.000 habitants. Allà arriben cada dia les aigües que s’aboquen a la xarxa provinents de l’activitat industrial, els equipaments municipals i les llars i comerços. A través de la xarxa de clavegueram, via col·lectors o per impulsades per bombament segons la zona, es condueixen fins a la depuradora, on es produeix el procés de depuració per retornar l’aigua ja tractada al medi natural. Concretament s’aboca a la riera de Llitrà i d’allà arriba al riu Foix per anar a parar a l’embassament de Foix.

La recent ampliació i millora de la instal·lació ha permès duplicar la capacitat de tractament i augmentar l’eficiència energètica de l’estació, com explica Sònia Garcia, cap del Servei de Sanejament de la Mancomunitat Penedès-Garraf.

La depuració sotmet l’aigua residual a un procés pel qual, mitjançant tractaments físics, químics i biològics, es redueix el grau de contaminació perquè pugui ser retornada al medi, tal com descriu Manel Soriano, tècnic responsable d’explotació del Servei de Sanejament de la Mancomunitat Penedès-Garraf.

El procés que segueix l’aigua a les instal·lacions de l’EDAR comença separant els sòlids. En aquesta fase, un dels problemes principals són les tovalloletes que molta gent continua tirant pel vàter quan haurien d’anar a la paperera.

Després de separar l’aigua dels sòlids es fa un tractament secundari. L’aigua passa pel reactor biològic, una gran bassa on es barreja l’aigua residual carregada de matèria orgànica dissolta amb tota una sèrie de microorganismes, anomenats fangs actius, que, ajudats per una aportació d’oxigen, s’encarreguen d’eliminar la contaminació. Després, al decantador secundari, s’acaba separant l’aigua dels fangs actius.

Els fangs són sotmesos a una digestió anaeròbica (se’ls hi treu l’oxigen) amb la qual s’obté biogàs que és utilitzat com a font d’energia per a la pròpia instal·lació.

Tot aquest procés acaba retornant l’aigua depurada al medi natural. Però, davant la situació de sequera, s’està estudiant aprofitar millor aquesta aigua regenerant-ne una part. La regeneració, però, requereix d’un procés complementari i alhora independent al de la depuració.

Actualment, la Mancomunitat està treballant amb l’Agència Catalana de l’Aigua per definir un pla director que permeti començar a actuar en el termini d’un any. El projecte implicaria les estacions depuradores d’aigües residuals de Sant Pere de Riudebitlles, Sant Sadurní d’Anoia i Vilafranca, a l’Alt Penedès, i de Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú, al Garraf.

Xavier Revuelta, alcalde de Castellet i la Gornal, és el vicepresident de l’Àrea de Sanejament de la Mancomunitat Penedès-Garraf.

Per regenerar aigües residuals cal implementar una nova instal·lació de tractament, principalment físic-químic, que, en funció dels usos a què es vulgui destinar l’aigua requerirà complir determinats paràmetres.

En principi, la Mancomunitat pensa principalment en destinar aquesta aigua a usos urbans.

El pla director també haurà de tenir en compte les repercussions que pot tenir en el medi que s’aboqui menys aigua de la que s’hi està abocant actualment.