El documental, dirigit per Joan Beumala, amb guió i producció de Goretti Martínez i l’edició Joan Mestres, compta amb la participació de l’arquitecte Josep Soler, la geògrafa M. Àngels Alió, la historiadora de l’Art Immaculada Socias i l’historiador Ramon Arnabat.
El regidor de Cultura, Ricard Rafecas, remarca que es tracta del darrer acte inclós en les activitats de commemoració a Vilafranca dels 90 anys de la Segona República. L’Ajuntament va aprovar per unanimitat organitzar acquests actes, i el balanç és positiu.
Per la seva part el director del Vinseum, Xavi Fornos, apunta que ha estat interessant la col.laboració conjunta entre el Servei de Cultura de l’Ajuntament, l’Institut d’Estudis Penedesencs i el Vinseum.
L’abril de l’any 1933, l’Ajuntament de Vilafranca va convocar un concurs per a la confecció del ‘Plànol general de clavegueres i del projecte d’eixamplament’ de la vila. El concurs el va guanyar l’arquitecte Josep M. Barenys i Gambús amb una proposta que transcendia l’encàrrec inicial.
La realització del reportatge ha estat complicada perquè hi havia poca informació del document.
Barenys dibuixava una Vilafranca delimitada per una gran via de circumval·lació, que havia de desenvolupar el seu creixement de forma racional, donant resposta a les necessitats de la població i plantejant una estructura interna equilibrada, amb equipaments, espais verds i zones especialitzades. Amb un horitzó a cinquanta anys vista, la Vilafranca que imaginava Barenys tenia en compte la mobilitat, la higiene i l’activitat productiva. En definitiva, la vida de les persones que habitaven i habitarien la vila, que la visitaven i la visitarien en el futur.
El desenvolupament del Pla Barenys va quedar truncat per la guerra i la dictadura franquista però és hora de conèixer més a fons un projecte que recollia les avantguardes del moment, les adaptava al benestar de les persones i del qual en conservem rastres avui dia.
El documental s’estrenarà a Penedès TV aquest proper dimecres, 12 d’octubre a dos quarts de quatre de la tarda, amb reposició també a dos quarts de set, i a dos quarts d’onze de la nit.