Des de principis del 2021, els dos progenitors tenen dret a 16 setmanes de permís en cas de naixement. Per a la mare, quan hi ha hagut part, és obligatori que les primeres 6 setmanes de descans es gaudeixin de forma ininterrompuda immediatament després del moment del naixement. En el cas de l’altre progenitor, només és obligatori que siguin les 4 primeres setmanes de permís les que es facin sense interrupció amb posterioritat al part.

Ara, i a diferència del que succeïa quan els antics permisos de maternitat i paternitat tenien una durada diferent, ja no és possible cedir setmanes de permís d’un progenitor a l’altre, ja que l’equiparació persegueix l’objectiu de fomentar la corresponsabilitat de la criança en aquesta fase inicial de la vida del nadó.

El problema arriba quan no hi ha dos progenitors sinó que és, majoritàriament, una mare soltera la que vol demanar sumar el permís de maternitat i de paternitat, cosa que no és tan fàcil ja que hi ha moltes traves administratives que no els hi ho permeten. I, per tant, és molt habitual que les famílies monomarentals o monoparentals es vegin obligades, per exemple, a ingressar prematurament als seus infants en escoles bressol.

És el cas de la vilafranquina Marta Centelles, podòloga autònoma de professió, que, sent ja mare amb la seva exparella de la Cristina, de sis anys, va decidir que volia tornar a ser mare, en aquest cas sola, i el 6 d’abril va néixer l’Arnau.

Marta Centellas es troba ara que se li acaba la seva baixa per haver donat a llum i li han denegat, almenys de forma provisional, allargar-la i acumular la que li correspondria. La vilafranquina ho considera una discriminació cap al seu fill.

Aquesta és una situació de greuge que des de fa anys denuncia l’associació Mares Solteres per Elecció i, tot i que els tribunals comencen a donar la raó i s’han dictat sentències favorables a les demandes de baixa acumulada, aquestes arriben molt tard.
Les sentències valoren i reconeixen que el gaudi per part de la mare del permís per naixement que hagués correspost al segon progenitor és una mesura que, malgrat no estar contemplada a la legislació vigent, contribueix al benestar del menor i impedeix que hi hagi diferències entre el grau d’atenció i cura que poden rebre els nadons en funció d’haver nascut en un entorn biparental o monoparental

Tot i que ara ja se li acaba la primera baixa, la vilafranquina no està disposada a deixar còrrer el tema i recorrerà els cops que faci falta un permís ampliat que, de moment, se li continua denegant per motius purament burocràtics.