La comissió ‘Hoquei 92 a Sant Sadurní d’Anoia’, formada per representants polítics, entitats, tècnics i de l’àmbit de la comunicació, entre d’altres, van elaborar una candidatura per tal de posicionar Sant Sadurní com a una de les seus que poguessin albergar la competició de l’hoquei patins. Els vincles de Joan Antoni Samaranch amb Sant Sadurní, la tradició d’hoquei i, en especial, l’impuls i prestigi que van brindar els èxits del Noia a finals de la dècada dels 80 van resultar el trampolí definitiu.

L’esdeveniment va suposar un revulsiu per a Sant Sadurní, que va viure una transformació urbanística per tal de poder condicionar i arranjar diversos espais i zones de la vila. Entre aquestes millores hi figurava la urbanització de l’entorn del pavelló de l’Ateneu; l’estabilització del talús del passeig del Parc del Lavernó; la urbanització dels carrers Fullerachs, Sant Gabriel, Sant Pere o Narcís Viader; la primera fase de l’ampliació de la Zona Esportiva; l’arranjament de les voreres de la carretera Sant Quintí; o millores en les instal·lacions de l’Ateneu, entre d’altres.

El pavelló de l’Ateneu va acollir, del 26 al 30 de juliol, una de les fases preliminars d’hoquei patins amb la presència de les seleccions d’Angola, Austràlia, Holanda, Alemanya, Brasil i Espanya.
Pel que fa al ciclisme en ruta, gairebé un centenar de ciclistes de 30 països van participar en una prova que estava previst que es disputés a Collserola, però que havia generat moltes reticències per part dels responsables de la cobertura televisiva i, finalment, es va apostar per Sant Sadurní, que ja disposava de la infraestructura olímpica pel fet de ser subseu.

El sadurninenc Santi Carda, integrant de la selecció olímpica d’hoquei, va ser l’encarregat de portar el darrer relleu de la torxa olímpica fins al peveter de la plaça de l’Ajuntament el 19 de juny de 1992. Per la seva banda, un altre nom propi de la història de l’hoquei patins, Enric Roca, seria el primer relleu per continuar el camí fins a Barcelona.