El somni s’ha complert. El Patí Vilafranca torna a ser equip d’OKLliga, després de 5 temporades lluitant per escapar de la categoria de plata i retornar a la màxima categoria de l’hoquei patins estatal. Un ascens que no ha estat fàcil i que posa punt i final a una temporada pel record, amb el títol de la Copa de la Princesa inclòs.

Els vilafranquins arribaven al partit decisiu d’aquest cap de setmana amb l’objectiu de, com a mínim, fer valdre la renda de gols gols aconseguida al partit de l’anada del playoff contra el Mataró, equip que en els últims 50 minuts va anar a per totes, amb l’intenció de remuntar la sèrie. L’ambient a la Poliesportiva, digne de les grans ocasions, a l’alçada de l’ascens que estava en joc.

El Patí, que va anar per davant al marcador durant gran part del partit, va veure com el Mataró es situava a un gol d’empatar l’eliminatòria a tres minuts pel final, però un gol d’Arnau Ribas en els últims 90 segons de partit va fer esclatar la Poliesportiva, en el preludi de la celebració que vindria amb el so final de la botzina.

La tarda no va poder començar millor. Als 6 minuts de joc, el Patí s’avançava en el marcador a través d’un art que enguany no estava sent la preferida dels vilafranquins, com és la bola aturada.

Manu Necchi era l’encarregat d’executar la directa després d’una falta rebuda per ell mateix per fer l’1-0. Quatre minuts després aconseguia equilibrar el Mataró, amb un llençament llunyà que va servir per batre a un David Arellano amb la visual coberta per un rival. Al descans, però, el Vilafranca aconseguia arribar per davant al marcador. Tomás Villares tampoc errava en una nova oportunitat amb bola aturada, en aquest cas, transformant a la perfecció un penal.

Al segon temps, amb tot en joc, el Mataró va intensificar les seves ofensives a la porteria local, mentre el Vilafranca no aconseguia treure profit amb les jugades a la contra. A 10 pel final Necchi no va poder repetir des de la directa, després de la blava a Conrad Xicota, i del possible 3-1 es va passar al 2-2, 3 minuts després, amb gol de Marc Ollé.

El Patí mantenia la renda de dos gols de l’anada però encara tocaria patir. Amb 3 minuts per davant, el Mataró capgirava el marcador amb el 2-3 de Guillem Carbonell i es situava a un gol d’empatar la sèrie.

El final de partit es presentava tens. Però la tensió es va convertir en eufòria quan només restaven 1:25 i Arnau Ribas castigava sol davant el porter, feia el 3-3 i deixava el playoff vist per a sentència. Només faltava fer el compte enrere per acabar rubricar l’ascens.

A partir d’aqui, esclat d’emocions de l’afició, amb invasió de pista inclosa i els artífexs de l’ascens amb els sentiments a flor de pell. Moments molt especials per tots els jugadors. Un dels noms propis de la temporada, com Xavi Aragonès, que el curs vinent vestirà els colors del Lleida, tancava la seva etapa al Patí de la millor manera, amb l’ascens a la butxaca, després de 4 anys perseguint-lo.

5 anys a la categoria de plata pel Patí, que durant els 2 anteriors s’havia quedat a les portes. Des del vestidor el missatge era clar: a la tercera havia anat la vençuda. Per a alguns com Manu Necchi, ha estat a la primera. L’argentí, amb llarga experiència a l’OKLliga, arribava l’estiu passat a Vilafranca amb l’ascens en el punt de mira.

També moments recomfortants per al capità de l’equip, Joan Vázquez, al que un edema ossi l’ha impedit disputar el tram final de lliga. Segon ascens amb el Patí per a Vázquez.

Un 28 de maig que passa directament a la història del Patí i de l’esport vilafranquí, la data del retorn del Patí Vilafranca a l’OKLliga. El Patí Vilafranca torna a la màxima categoria de l’hoquei sis anys després, amb el vuitè ascens en 52 anys d’història del club.