Aquesta iniciativa s’emmarca en la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, aprovada el 2017 pel Parlament de Catalunya, que anul·la simbòlicament els judicis del franquisme i publica el nom de tots els represaliats.

La consellera de Justícia de la Generalitat, Lourdes Ciuró, va ser una de les personalitats presents a l’acte. Va ser l’encarregada de lliurar uns certifats de nul·litat de la sentència als familiars dels diferents represaliats. Ciuró destacava la importància de fer aquests reconeixements.

Es tractava d’un acte organitzat conjuntament pel Centre d’Estudis de Subirats, el CESUB, i l’Ajuntament de Subirats. L’alcalde del municipi, Pere Pons, agraïa la feina feta pel Centre d’Estudis del poble.

El Centre d’Estudis de Subirats ha localitzat fins a 55 persones del municipi que van ser represaliades. En van consultar i fotografiar els seus expedients a l’Arxiu Militar de Barcelona, i aleshores van començar a contactar amb tots els familars possibles. El seu president, Josep Mata, explica que els motius van ser diversos, tot i que la majoria eren rabassaires.

D’aquestes 55 persones localitzades, cinc eren dones. La consellera Ciuró considera que és vital fer visibles.

Un dels represaliats del municipi va ser el Francesc Borràs Esteve. Es tracta del germà de l’avi de l’Assumpta Borràs, encarregada de recollir el certificat. L’Assumpta explica que gràcies al Centre d’Estudis de Subirats han desobert que el seu tiet avi, el van portar a la presó on va morir. Encara ara desconeixen si va ser per causes naturals o el van matar. Borràs agraïa l’acte i també la feina del CESUB.

La consellera Ciuró destacava que hi haurà una llei nova de memòria democràtica.

A l’acte d’homenatge també es van interpretar diverses peces musicals en directe.