Es tracta d’una troballa excepcional per diversos motius. En primer lloc, són poques les restes humanes existents d’aquesta època que possibiliten la realització d’estudis genètics per a conèixer els orígens dels grups humans que van viure a la península Ibèrica entre els segles IV i I abans de Crist. I en segon lloc perquè és el crani ritual més meridional descobert fins ara a Catalunya i el primer que es documenta en el territori de la tribu dels Cessetans.

La localització de cranis humans a les muralles o a l’exterior d’edificis de ciutats i poblats són una excepcionalitat al món ibèric i responen a l’exhibició com a trofeus dels caps tallats dels enemics vençuts. Els casos més coneguts són els cranis enclavats d’Ullastret i Santa Coloma de Gramenet, sempre més amunt del Llobregat i pertanyents a altres tribus iberes, com els Laietans i els Indigets.

El trobat a Olèrdola és la part anterior d’un crani trencat en cinc fragments.
L’estudi antropològic preliminar apunta que seria un individu masculí d’entre 18 i 25 anys. Tant la posició en què van aparèixer les restes com la seva fragmentació fan pensar als investigadors que el cap hauria estat col·locat en una posició d’alçada i que durant el col·lapse de la torre cap al final del segle III abans de la nostra era, va caure, es va trencar i barrejar amb l’enderroc, i va quedar finalment sepultat entre les seves runes.

El crani es mostra al Museu d’Arqueologia de Catalunya, dins l’exposició ‘L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització’.