Per posar alguns exemples, en el cas de Vilafranca el rebut pujarà un 5% i, a Sant Sadurní, aquest increment serà del 20%. L’emergència climàtica, i també la llei, obliguen a atacar urgentment un problema endèmic de la nostra societat: una generació de residus exagerada i un baix aprofitament d’aquells residus que podrien tenir un nou ús.

Vilafranca genera 20.000 tones de rebuig cada any i, per cada tona que és traslladada a l’abocador, ha de pagar 110€, un cost que inclou el seu dipòsit a les instal·lacions i el cànon de residus. El cànon és un impost ecològic que està destinat a pujar amb el pas dels anys i, per tant, cada cop serà més car dipositar rebuig als abocadors. Per això és de vital importància generar menys residus i separar correctament tots aquells que es puguin recuperar.

A Vilafranca, cada habitant genera uns 317 quilos de rebuig a l’any, mentre que la mitjana catalana és de 276 i la de l’Alt Penedès, de 306.

Europa marca com a objectiu que l’any 2025 l’índex de recollida selectiva municipal se situï al 55%. Un índex que ha de ser del 60% l’any 2030 i del 65% al 2035.

Vilafranca està ara sobre el 40% de recollida selectiva. Tot i que les fraccions de vidre, amb 26 kg per persona i any, i paper cartró, amb uns 35 kg, presenten bones dades en relació a la mitjana catalana, la recollida selectiva dels envasos i, especialment, de la fracció orgànica està molt lluny dels objectius. De fet, a Vilafranca només es recullen 35 quilos per persona i any de fracció orgànica quan la mitjana catalana és de més de 53 quilos.

La fracció orgànica de Vilafranca i de la resta de municipis de la Mancomunitat Penedès-Garraf és gestionada a la planta de compostatge situada a Sant Pere de Ribes. Les plantes de tractament com aquesta permeten valoritzar el residu i que aquest tingui una segona vida: en aquest cas compost que pot ser utilitzat en agricultura i jardineria. El tècnic de residus de la Mancomunitat Penedès-Garraf David Martínez explica que és important que la ciutadania entengui que la brossa no desapareix un cop la traiem de casa i que el que acabem pagant no és només la recollida, sinó també el trasllat i la gestió. L’emergència climàtica, les normatives europees i el sentit comú ens aboquen a plantar cara a un problema que és estructural.

El paper de les noves tecnologies serà fonamental per millorar els índexs de recollida selectiva municipal i recuperar així més residus, alhora que es minimitza la fracció rebuig.

En aquesta línia, la prova pilot de contenidors intel·ligents que es va fer a l’estiu a Santa Margarida i els Monjos han donat bons resultats millorant els índexs de recollida selectiva. La població dels nuclis on tenia lloc la prova es va adaptar de forma notable a l’ús de les targetes magnètiques i a l’obertura selectiva dels contenidors, en funció del tipus de residu que acollien.

En tota aquesta cadena de valor de la gestió dels residus també hi tenim un paper cabdal els ciutadans, que hem de fer una bona separació a casa. L’educador ambiental de la Mancomunitat, Carles Tobalina, explica alguns dels errors més freqüents que cometem, com llençar els taps de les ampolles de vidre al contenidor verd enlloc del groc o enviar capses de cartró directament al blau sense retirar els plàstics de l’interior i dipositar-los al groc.

Començant pel principi, però, el que hem de fer és prevenir el residu sempre que sigui possible.

La Mancomunitat impulsa campanyes com ‘Practica el reciclatge’, ‘Adeu plàstics’ o ‘Dona vida a l’orgànica’ per conscienciar la ciutadania i millorar els índexs de recollida selectiva als municipis.

En tot aquest context, municipis com Vilafranca afronten un debat sobre quin ha de ser el seu model de gestió dels residus. El que sí es constata és que l’actual model no garanteix que es puguin assolir els objectius europeus i, per tant, caldrà fer un canvi amb la mirada posada en el residu zero.