La recent publicació de l’estudi ‘Segregació urbana i desigualtats intermunicipals’, elaborat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB per encàrrec de l’Ajuntament de Mataró, ha posat sobre la taula el debat sobre el model de finançament de les ciutats de l’arc metropolità.

L’estudi constata que la segregació urbana, entesa com la distribució de la població en un territori en funció del seu nivell socioeconòmic, ha crescut en les dues últimes dècades. Població amb més capacitat econòmica s’ha traslladat fora de les ciutats, mentre que les ciutats han rebut població més vulnerable.

En aquest escenari, les ciutats de la segona corona es troben infradotades si tenim en compte la despesa que realitzen i els recursos de què disposen. Per això ciutats com Vilafranca reclamen a la Diputació, la Generalitat i l’Estat una millor distribució dels recursos que respongui a aquesta realitat, que suposa «un canvi d’escala».

Ciutats com Vilafranca, que són caps de comarca, tenen un seguit de serveis, sobretot a l’àrea d’atenció a les persones, que els pobles petits no solen tenir i això representa una major despesa social. Una despesa que ha crescut darrerament.

La pandèmia de coronavirus també ha contribuït a accentuar aquestes dinàmiques. Al municipi veí d’Olèrdola han tingut un gran increment d’altes d’empadronament, si comparem amb anys anteriors. De l’1 de gener del 2020 a l’1 de juny del 2021 han rebut unes 300 altes i 127 d’elles són de gent provinent de Vilafranca.

A Olèrdola atribueixen aquest augment de les altes al padró a diferents motius: la necessitat de més espai després d’haver viscut el confinament, l’encariment de la vida a la ciutat, la generalització del teletreball, etc.

Pel que fa a l’efecte que poden tenir aquestes altes sobre el finançament de l’ajuntament, l’alcalde d’Olèrdola, Lucas Ramírez, apunta que és molt relatiu.

Les ciutats de l’arc metropolità volen contribuir a repensar un finançament dels ajuntaments que vagi més enllà del nombre d’habitants i respongui a la complexitat a la qual han de fer front.

La segregació urbana que s’ha donat històricament entre barris es reprodueix ara entre les capitals i els municipis de l’entorn. De manera que ciutats com Vilafranca han de fer front a una despesa social molt més elevada que els municipis del seu voltant amb menys recursos, menys autonomia financera i capacitat fiscal inferior.