Als ajuntaments, el límit de dèficit és zero i per això han de tenir l’estalvi brut suficient per cobrir les despeses no corrents i les seves obligacions financeres, el gruix de les quals dependran en bona part del grau d’endeutament de cada corporació. Per aquest motiu, l’estalvi brut és relatiu perquè cal tenir en compte quina part dedica cada ajuntament a pagar crèdits als bancs i deutes a proveïdors.

El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Vilafranca Aureli Ruiz explica que ni l’estat ni les comunitats autònomes estan aconseguint complir amb els objectius, mentre que els ajuntaments mantenen una línia positiva en aquest sentit.

En el cas de Vilafranca, amb un ajuntament poc endeutat, el marge del consistori està una mica per sobre del que li és exigit amb la finalitat, segons el regidor, de poder fer front a “despeses urgents, extraordinàries o necessàries”.

Cada trimestre, els ajuntaments estan obligats a presentar les seves dades financeres al ministeri per a què en faci seguiment. Un tràmit que, segons el regidor vilafranquí, es compleix en general al Penedès.

A Vilafranca, l’estalvi brut ha estat de 6 milions d’euros l’any 2014. La meitat, uns 3 milions, ha estat destinada a cobrir les obligacions creditícies. 2 milions d’euros s’han dedicat a inversions i els 800.000 euros restants han constituït el romanent per a despeses sobrevingudes que, en aquest cas, s’ha utilitzat en les obres d’urbanització de la llosa sobre les vies.