L’estat espanyol, explicava la regidora Mónica Hill, no ha fet els deures en memòria històrica. 75 anys després de l’afusellament de Companys, cap govern de l’estat ha demanat encara perdó per aquell fet, un acte que sí que han dut a terme els altres governs de països que van col·laborar amb la seva detenció, França i Alemanya. A més les lleis de memòria històrica no contemplen la reparació total de les víctimes del feixisme, ja que només preveu declarar ‘injustes’ les sentències, com la de Companys, dutes a terme pels tribunals franquistes.

Davant d’aquesta anormalitat democràtica, des d’ERC s’insta a l’Ajuntament a donar suport a la internacionalització de la causa, en l’anomenada ‘querella argentina’, una querella contra l’estat espanyol i que pretén restituir i reparar la figura del President Companys i la de tants altres represaliats per la dictadura feixista.

També entorn a la memòria històrica, ERC presentarà una altra moció al Ple, en aquest cas per donar suport al Banc d’ADN. Una iniciativa que s’emmiralla en experiències de països com Xile o l’Argentina.

Familiars de desapareguts i represaliats pel feixisme espanyol guarden mostres d’ADN per poder-les comparar amb les restes que es troben a les fosses comunes. Des d’ERC es denuncia però que l’estat espanyol es nega a obrir les fosses comunes, una anomalia que només comparteix amb “Angola, Cambodja i Moçambic”. A Catalunya hi ha més 340 fosses identificades, però només se’n han obert 3. En aquest sentit Pere Sàbat criticava el govern català per incomplir la llei de fosses del 2009 i va demanar que a partir d’ara es compleixi el que el Parlament va aprovar.