El sainet ja s’havia recuperat fa deu anys, al 25è aniversari, però en aquesta ocasió, la representació ha estat més elaborada, amb una teatralització dirigida per Montse Masó i un videomapping sobre la façana del Palau Baltà de l’artista de Sant Pere de Riudebitlles Sílvia Isach.
La representació va ser el colofó dels actes del 35è aniversari de la recuperació que celebra el Ball d’en Serrallonga de Vilafranca. Balladors i ex balladors vilafranquins i membres dels Miquelets de Badalona van ser els encarregats de donar vida als personatges del sainet, encapçalats pel Joan Sala i Ferrer, més conegut com a Serrallonga, i la seva dona Joana.

Tot i que es creu que s’havia representat amb anterioritat a diversos indrets de la comarca, la primera data concreta de la presència del ball a la festa major de Vilafranca és el 1820. Després va tornar diversos anys i l’any 1844 consta que es va canviar per un altre ball parlat. També hi ha referència de representacions el 1855 i el 1857, any en el qual van emprar armes dels guardes rurals.

El 1862 va ser prohibit perquè la representació amb armes es considerava que podia ser perillosa, però el ball va tornar a sortir el 1869, i la representació va resultar especialment lluïda el 1871 amb tres colles i més de trenta components cadascuna.

A la segona meitat del segle XX es va poder veure en alguna ocasió a càrrec de colles foranes o tan sols com a coreografia amb els trabucaires de Solsona. Consta que el ball parlat de Serrallonga es feia a la rambla de Sant Francesc i que l’espai es decorava especialment per a l’ocasió. El ball d’en Serrallonga, però, es va recuperar de forma definitiva l’any 1980 i, des de llavors ha anat evolucionant i incorporant les referències que s’han anat trobant al llarg dels anys.