El Pla dels Albats, conegut per les seves tombes antropomorfes o olerdolanes, va ser una zona plena de vida per la protecció que suposava el fet de ser a dins de la sagrera. Hi havia edificis i activitat productiva i les cases s’estenien des d’allà fins a Vilafranca durant l’edat mitjana.

La neteja del bosc que s’ha fet durant la campanya permet veure un espai molt més obert i redescobrir la seva situació geogràfica privilegiada, amb vistes al mar i a tota la plana del Penedès.
L’altra sorpresa que han propiciat les excavacions ha estat descobrir que l’ocupació de l’espai del Pla dels Albats va més enllà del segle XII, l’època en què es creia que els habitants havien abandonat la zona.

Els arqueòlegs opinen, tenint en compte el context de l’època, que la gent va preferir quedar-se per sentir-se més protegida en un moment de guerres, invasions i perills constants. Estaven en un lloc de més difícil accés que a la plana i a prop de les muralles, en cas que els ataquessin.
Totes aquestes descobertes s’han de complementar amb l’estudi dels dotze cossos que s’han extret de les tombes i també de materials que s’han anat trobant, com algunes peces de ceràmica, amb l’objectiu de saber com vivien els nostres avantpassats. En paral·lel, el Pla dels Albats afrontarà una nova museïtzació.

La campanya d’excavacions que tot just acaba ara és la primera de quatre anys de treballs, tot i que de moment només està garantit al cent per cent l’any que ve. Hi ha treballat una quinzena de persones i el pressupost ha estat de 15.000 euros.