La presentació del llibre sobre les Exposicions d’Art del Penedès serveix per explicar-ne la importància en una època complicada
L’Institut d’Estudis Penedesencs ha presentat aquesta setmana a Vilafranca el volum “De les exposicions d’Art del Penedès. Vilafranca 1926, el Vendrell 1927 i Vilanova i la Geltrú 1929”.
Es tracta d’un ampli estudi sobre els diversos aspectes, precedents i influències posteriors d’aquestes tres celebracions que, com es demostra en el volum van ser claus per a definir la perspectiva cultural comarcalista i els moviments d’identitat penedesenca, des de la creació del Museu de Vilafranca fins la mateixa perspectiva inicial de la fundació el 1977 de l’Institut d’Estudis Penedesencs i encara ara fa 10 anys el “Manifest del Penedès” i la creació de la Plataforma per una Vegueria Pròpia.
Francesc Fontbona, de la Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi, i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser l’encarregat de fer-ne la presentació, tot destacant la importància d’aquestes exposicions que van servir per mantenir un caliu cultural en una època complicada, ja que van sorgir després de la gran època de la Mancomunitat i van ser possibles gràcies a l’esforç de la iniciativa privada.
El llibre l’ha publicat l’Institut d’Estudis Penedesencs i els seus autors són Montserrat Comas, Imma Socias i Joan Solé Bordes que també van ser presents en aquest acte.