<br />A dos quarts i mig de 12 del migdia del divendres  21 de novembre de 1997 es van  retirar els cons que impedien el pas als vehicles per la variant de Vilafranca. Un gest simbòlic però de gran  transcendència per al municipi. Hores després i deixant de banda les hores punta, al llarg de les avingudes de Tarragona i de Barcelona es podien observar molts metres de carrer  sense vehicles circulant-hi. 15.000 dels 25.000 vehicles que diàriament circulaven per la travessera vilafranquina, van començar a passar per la variant. La inauguració de la via es faria sense tall de cinta ni festeig, com si fos una visita d’obres. Hi van assistir la delegada del govern, Julia García-Valdecasas, el director general de Carreteres del Ministeri de Foment, Juan Francisco Lazcano, l’alcalde vilafranquí Joan Aguado, a més també de la diputada sadurninenca Dolors Montserrat, o qui a les hores era el president del Consell Comarcal, Raimon Gusi, entre moltes altres personalitats polítiques de l’Alt Penedès. Gusi, actual regidor de cultura, recorda que va ser un moment molt esperat, que va ser útil, però també recorda que ja aleshores es demanava que la variant es fes en dos carrils.<br />El conductor de grues, Ramon Delgado, era fa 15 anys conductor de la línia 1 de bus urbà a Vilafranca i destaca que d’un dia per altre es va notar un gran canvi.<br />La construcció de la variant va ser una reclamació històrica de Vilafranca que va durar més de 10 anys fins que es va assolir l’acord final amb el Ministeri de Foment i també les obres van passar algunes vicissituds, allargant-se durant 15 mesos. Ara, 15 anys desprès, els ciutadans de Vilafranca ni recorden les congestions de trànsit pel centre de la ciutat, especialment de camions de gran tonatge, que ocasionava el fet que la carretera N-340 circulés per l’eix que va de l’Avinguda de Barcelona, la rambla de Nostra Senyora i l’Avinguda de Tarragona.<br /><br /><br /> <br />