Dues hores abans de l’inici del partit entre el Barça i l’Ínter l’autocar de la penya barcelonista de Sant Martí Sarroca feia parada a la cruïlla de l’Avinguda Catalunya amb el carrer Eugeni d’Ors. Hi pujaven socis i aficionats culers de Vilafranca, que gairebé l’omplien. <br />Esperonats pel lema dels darrers dies, "Ens hi deixarem la pell", joves i adults, veterans i novells seguidors barcelonistes anaven equipats amb samarretes de totes les èpoques i irradiaven optimisme a dojo. Tots creien en capgirar l’eliminatòria. Els joves ja entonaven els primers càntics. En Marc era la primera vegada que trepitjaria el Camp Nou. El tiet li havia regalat pel Sant una entrada. Ho vivia amb impaciència i emoció. La Dolors era de les poques dones culers. Ho havia encertat. L’equip de Guardiola acabaria guanyant els destrelers italians però la victòria per 1 gol a 0 seria insuficient per arribar a la final del Bernabéu.<br />En Xavier s’havia equipat amb la samarreta del Dream Team, l’equip que aconseguiria la primera Champions de la història blaugrana, el 1991-92. Camí de l’Estadi tenia ben clara la consigna. <br />En Salvador, al seu torn, pronosticava com seria el partit i no s’equivocaria pas en la lectura que en feia. Josep Sivill presideix la penya barcelonista de Sant Martí des de fa una vintena d’anys. <br />A l’hora del partit, a tres quarts de nou, cap ànima pul·lulava pels carrers. Als bars i locals menys gent de l’habitual. Hi tenia a veure el fet que el transcendental partit s’emetia en obert, per TV3. <br />Al final, aquest gol de Piqué seria insuficient. 3 hores abans, Sivill ja ho havia pronosticat.<br />A la tornada, la tristesa feia aconsellable no encendre la càmera per enregistrar els rostres dels barcelonistes penedesencs que a la mitjanit tornarien a casa sense aclucar els ulls. A Madrid no hi aniran, malauradament. Però el que els culers esperen a hores d’ara és que la Lliga ni s’acosti un pèl a la capital espanyola.