La feina del pregoner és la d’oferir un pòrtic que desperti l’entusiasme entre els vilatans per tal d’estar disposats a viure amb intensitat els cinc dies de la Festa Major. La feina del David Boada consisteix en el màrqueting i la comercialització, i és evident que el pregó d’ahir va tenir molt de màrqueting per vendre la festa. L’escenografia estava dissenyada per a l’ocasió amb una pantalla com a element principal, a través de la qual el pregoner va fer desfilar un seguit de personatges de la vila i de fora que parlaven de la festa major. Entre els de fora, per exemple s’hi podien veure , entre d’altres el Queco Novell del Polònia, el president Jordi Pujol i o ells cuiners Ferran Adrià, Joan Roca o Carme Ruscalleda.<br />El pregoner va parlar també dels seus records personals vinculats a la festa. Per exemple que junt amb una colla d’amics l’any 1981 van iniciar la penjada d’una senyera estelada a la façana de Santa Maria. Primer de la creu, desprès del rossetò, però com que sempre la despenjaven abans de l’entrada de sant Fèlix l’any 1990 el David va decidir clavar-la als campanerets.

Un dels moments més brillants i especials del pregó va ser la connexió en directe amb video-conferència amb tres vilafranquins que viuen fora i que no podran ser aquesta festa major.

Per exemple el cuiner Dani Olivella, que regenta dos restaurants al estats units.

Una altra connexió molt especial va ser amb el Fèlix Miret, pilaner i germà del cap de colla. En aquesta ocasió també va intervenir l’administrador Josep Cabré, ex-president dels castellers, que li preguntava al Fèlix si pensava en crear una colla als estats units.

I potser el moment més divertit va ser la conexió amb Kènia, on des de fa 20 anys treballen el Pep Miret i la seva companya Griselda. Els dos van voler dedicar una cançó a tots els vilafranquins per la festa major. Una música africana amb una lletra molt especial.

Abans d’iniciar el pregó un grup de jazz va amenitzar la vetllada i ja en la part final del seu discurs el pregoner va fer referència també a la seva participació en la gestació del Vijazz Penedès reclamant-ne la paternitat i també va plantejar la festa major com una marca comercial o un producte que cal saber vendre i que cal cuidar per que no perdi la seva força.

El final del pregó també va ser espectacular i emotiu. David Boada va recordar la seva participació en el grup que va recuperar el ball d’en Serrallonga. L’any 1992 se’ls va fer fora del ball. Cosa que va qualificar de pecat de joventut. El pregó va acabar amb el grup de Serrallonga d’aquella època i amb l’actual disparant tots a l’hora els seus trabucs.<br />