Arnabat: "La llei de la memòria és un punt i a part perquè no anul·la de ple dret els judicis"
Els historiadors penedesencs plantegen que la llei de la memòria històrica hauria de decretar nuls de ple dret tots els judicis franquistes i militars. Aquest és el camí més just i el que han pres altres països democràtics europeus que han patit històricament règims dictatorials. Així ho sosté l’historiador Ramon Arnabat, responsable del projecte “Tots els noms” per recuperar la memòria històrica de la Segona República, la guerra civil i el franquisme al Penedès. Arnabat lamenta que la llei arribi massa tard.
A la dècada dels vuitanta es van prendre algunes mesures com les indemnitzacions, però que eren insuficients. Les dades de la repressió franquista al Penedès entre 1939 i 1943 són provisionals encara, perquè just està en marxa la investigació. Al voltant de 700 persones van morir, 70 d’elles al Camp de la Bota i la resta a la presó o van ser afusellats. Cal afegir 300 penedesencs més que van ser condemnats pel franquisme a sancions econòmiques pel sol fet d’haver donat suport a la República. El fet d’aprovar la llei de la memòria històrica deixant de banda aquest punt clau significa, a parer de molts historiadors, que encara no s’ha superat l’època de la guerra civil i el franquisme. Perquè la llei no representa un punt i final. Pronostiquen que ara caldrà continuar amb la tasca de la recuperació de la memòria històrica i dignificar, afegeixen, totes les víctimes, les d’un i altre bàndol naturalment. Per això es considera una llei que marca tan sols un punt i a part.
