En la seva conferència, dilluns al vespre, Romeu va fer un passeig entre els anys 1865, que suposa el naixement del periodisme vilafranquí amb l’edició de l’Eco del Penedès, i el 1939 quan es tanca un període de pluralitat i diversitat en les capçaleres.

En aquest període de més de setanta anys es van publicar unes noranta publicacions, destacant la que va tenir una vida més llarga, El Labriego editada durant 39 anys. Jordi Romeu

 

En aquesta època trobem setmanaris de caràcter científico-tècnic, literari o revistes d’entitats culturals i esportives, però Romeu es va centrar en la premsa política, que s’entenia com a prolongació del míting. Són setmanaris amb una ideologia clara, de partit.

La majoria de periodistes d’ aquests mitjans escrivien perquè havien estat o aspiraven a ser regidors i alcaldes. Com a noms propis destacava els de Pere Alagret, Joan Fuster, Antoni Martorell o Pere Secases.

 

Al llarg de la conferència, Romeu va anar establint paral·lelismes amb els mitjans homenatjats, El 3 de 8, La Fura i Ràdio Vilafranca, i en aquest sentit, explicava algunes diferències bàsiques.

 

Un homenatge als 3 mitjans de comunicació vilafranquins que enguany compleixen 25 anys va posar el colofó a l’acte institucional de la Diada. La regidora de Comunicació, Maria Batet, va llegir una sinopsi de la trajectòria de cadascun dels mitjans i els seus directors, Alfons Udina, Ricard Rafecas i Josep Alsina van recollir una obra de ceràmica commemorativa. L’acte finalitzava, com és costum, amb el Cant dels Segadors.