A "Copi i Ocaña al Purgatori" ens conviden a espiar en una reunió entre dos artistes singulars al purgatori, un cop morts. Es tracta del pintor Ocaña, amb una vida desmesurada i teatral, recordat per les seves aparicions transvestit per les Rambles barcelonines i la seva publicitada deshinibició, que l’havien convertit en una icona indiscutible de l’alliberament sexual dels setanta.

I l’ altre protagonista és Copi, dramaturg, novel·lista, actor i dibuixant de tires còmiques per a la premsa francesa, que va morir el 1987 a conseqüència de la sida. Sovint, Copi interpretava els personatges femenins de les seves obres, veritables tour-de-force de transformisme on l’humor més delirant empenyia l’acció dramàtica lluny de tota lògica convencional. Al purgatori s’hi afegeix però la figura de Pier Paolo Pasolini, com a àrbitre de la situació.

La Unió entre tots dos personatges és una visió canalla i explosiva de la vida i del desig. és un reclam també a ser diferent en una societat marcadament heterosexual. Una lluita però que els condueix a l’atutodestrucció.

La força dels personatges es contraposa a l’escenografia, monocroma en blanc i on la simplicitat deixa tot l’espai necessari a la força dels dos caràcters.

L’obra ha estat escrita per Marc Rosich, un jove dramaturg que s’està obrint pas amb força en el teatre català. La direcció és de Julio Álvarez i els intèrprets són Oriol Guinart, Víctor Álvaro i Jaume Garcia.