Es tracta de retrats i paisatges, gèneres tradicionalment desenvolupats per molts artistes i fotògrafs,

alguns d’ ells referents de l’ autor, com Sander, Cartier-Bresson,

Eugene Smith o l’ argentí Juan Carlos Distéfano, i que conformen, junt amb les natures mortes, l’ imaginari de l’ autor, convertint-se en els temes i arguments de les seves obres. Rivas va començar, però, com a amant del cinema.

Les seves fotografies han estat considerades pels experts dins la corrent clásica de la fotografia per rebutjar els ornaments i artificis i per poder revelar des de la individualitat, subjectivitat i particularitat, allò que és general i universal.

També han estat definides com a minimalistes perquè són imatges senzilles, en blanc i negre, i captades amb una sensibilitat discreta i profunda.

Mitjançant la utilització de la llum i l’ ombra, de tècniques com la llarga

exposició, l’ ús d’ enquadraments frontals i tancats o la servitud de les hores crepusculars, la boira o la pluja, com Rivas compon i crea les seves fotografies.