Amb 49 anys, Sans és el primer diaca d’aquestes característiques de l’Alt Penedès. De fet, aquesta figura que permet a homes casats accedir al diaconat de forma estable va recuperar el grau propi arran del Concili Vaticà II, però encara és una novetat a l’església catalana. A la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat per exemple ja n’hi ha 13, incloent aquest vilafranquí.

En una entrevista al magazín La Plaça, Genís Sans ha reconegut que alguns bisbats encara són reacis a implantar el diaconat, però possiblement acabarant cedint davant la manca de vocacions.

El diaca permanent pot presidir baptismes, exèquies, casaments i quan no hi ha prevere pot fer celebracions dominicals on es combrega, encara que ell no pot consagrar el pa i el vi.  En aquests 3 mesos, Genís Sans ja ha presidit cerimònies d’enterrament i Dilluns de Pasqua s’estrenarà batejant.

L’arribada al diaconat d’aquest vilafranquí ha estat un procés d’uns 5 anys. Tant ell com la seva família estaven implicats en el dia a dia de la parròquia i amb la seva dona formaven nuvis en la preparació al casament o col·laborava en tasques pastorals.

Per Sans el diaconat és un camí, al qual “ha estat cridat”, segons les seves pròpies paraules. El diaconat ha significat per a Sans un canvi en la seva vida i en la de la seva família. Després de 3 mesos, afirma que ho viu “amb joia” i que l’ordre l’omple molt. Segons explica, ho concep com una forma donar-se a la comunitat i a l’església.