El projecte inicial de l’INCASÒL per a la restauració del castell d’Olèrdola s’ha hagut d’adaptar a les troballes que han fet els arqueòlegs durant els treballs. Un projecte que ha buscat respectar al màxim tant l’entorn del conjunt monumental d’Olèrdola com la pròpia construcció.

L’Institut Català del Sòl (INCASÒL) ha finalitzat les obres de restauració del castell d’Olèrdola, que van començar a mitjans de febrer amb el complex trasllat en helicòpter del material de construcció fins al cim de la muntanya per les característiques de l’entorn. El castell forma part del conjunt monumental d’Olèrdola, una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya. L’espai ha estat un enclavament estratègic amb assentaments de diversa intensitat des de l’edat del bronze fins ben entrat el segle XX.

Les obres han estat centrades en el castell altmedieval i la talaia romana d’època republicana. Però l’actuació ha permès posar al descobert l’antic pati adjacent a l’aula del castell. El projecte inicial, elaborat per l’INCASÒL a petició de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, augurava que l’entrada principal del castell podia estar al vessant nord, però els treballs de desenrunament i l’excavació arqueològica van descobrir la porta de l’aula a la cara sud. Aquesta obertura, a més, donava accés al pati, del qual no se’n tenia constància i que es va construir directament sobre la roca natural, on es poden veure restes d’un antic escull de coralls.

Anna Ibarz és l’arquitecta redactora del projecte i directora de les obres.

L’excavació arqueològica ha recuperat els accessos i nivells de circulació originals del recinte militar amb la retirada de l’enderroc i els sediments que havia acumulat la construcció, en alguns punts de fins a tres metres. També ha permès documentar els usos del castell al llarg del temps, del segle IX al segle XVII i fins a la Guerra del Francès.

El castell es va alçar adossat a la torre romana, aprofitada com a torre principal. L’edifici, de planta rectangular i diversos pisos, era el centre administratiu i militar de la ciutat d’Olèrdola, que va ser destruïda en un atac almoràvit entre els anys 1107 i 1108. En aquell moment va començar el seu declivi.

Ara, amb les obres de restauració, els arqueòlegs han pogut recollir molta més informació sobre el que ha estat aquest emplaçament al llarg de la història.

El projecte de restauració, adaptat a la realitat descoberta per l’excavació arqueològica, ha prioritzat fer comprensible el recinte amb la voluntat que quedi clar que és nou, què és aportació i què és consolidació; i, sobretot, què és fàbrica antiga per evitar caure en un fals històric.

L’obra, amb un cost de prop de 425.000 euros (abans d’IVA), ha estat finançada amb fons Next Generation a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

El conjunt monumental d’Olèrdola, amb el castell i l’església de Sant Miquel, està declarat bé cultural d’interès nacional. Es troba en un indret privilegiat i estratègic que aprofita una plataforma rocosa, amb un únic punt d’accés pel nord-est. L’emplaçament permet el control visual de la plana del Penedès i del corredor que forma la riera de Vilafranca i que comunica amb la costa.

Amb la restauració del castell no només canvia la imatge de la muntanya, sinó que el conjunt monumental d’Olèrdola incorpora un nou element patrimonial per entendre el que ha suposat aquest espai al llarg de la història.