L’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons ha aprovat inicialment una modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) amb l’objectiu de regular la implantació de parcs fotovoltaics al sòl no urbanitzable. Aquesta mesura respon, segons una nota de premsa del consistori, a la «creixent pressió de promotors energètics interessats a instal·lar grans plantes solars al municipi». La regulació, que qualifiquen de «pionera», busca «compatibilitzar la transició energètica amb la preservació dels valors naturals, paisatgístics i culturals del territori».

El municipi presenta unes condicions especialment favorables per a la producció d’energia solar, amb zones agrícoles planeres i una notable proximitat a infraestructures com les subestacions elèctriques de Subirats. Aquest fet ha generat un interès creixent per part del sector privat, amb projectes de gran envergadura sobre la taula.

Davant d’aquesta realitat, l’Ajuntament va impulsar un estudi ambiental estratègic per determinar quines zones podrien acollir aquest tipus d’instal·lacions sense comprometre els valors ambientals ni el paisatge tradicional. Paral·lelament, es va decretar la suspensió temporal de llicències per a parcs fotovoltaics en sòl no urbanitzable, a fi de permetre la tramitació urbanística amb garanties. L’estudi tècnic ha identificat cinc àrees específiques amb baixa visibilitat des dels nuclis habitats i escassa afectació ambiental, considerades òptimes per a la implantació solar.

La proposta municipal delimita una superfície màxima de 31,68 hectàrees, que permetria una potència total instal·lada de fins a 23,76 mega watts pic, suficient per cobrir l’autoconsum energètic local i contribuir solidàriament al sistema elèctric català.

La modificació exclou expressament zones d’alt valor patrimonial i paisatgístic, com els entorns immediats del nucli urbà, les visuals des del mirador del Pàmpol, el camí de la Cova, els voltants de Sant Joan Samora, i el Torrent Fondo. Així es busca preservar el mosaic agroforestal dominat per la vinya i protegir elements com les masies històriques i l’ermita de Sant Joan Samora.