Es va fer un minut de silenci i el regidor de Cultura, Raimon Gusi, va llegir la carta del cònsol del país nipó. L’escriptor vilanoví, Oriol Pi de Cabanyes, va lloar Vilafranca i el seu patrimoni cultural i històric. La va titllar de sòlida identitàriament, amb autoestima i amb joies admirables com el retaule de Sant Jordi. Va lamentar que estigui tant amagat i va proposar que cada 23 d’abril es faci una jornada de portes obertes a l’Església de Sant Francesc per observar-lo. També va parlar de l’entrada de Sant Fèlix i va insistir en un desig.

Pi de Cabanyes també es va referir a l’Eugeni d’Ors després de recordar que fa cent anys de la publicació de l’obra "La ben plantada". Va remarcar que era un valor afegit que l’escriptor volgués ser enterrat a Vilafranca, sent-se fill i va citar una frase que justificava el pensament en aquest sentit de d’Ors: "El futur ens acaba il·luminant el passat".

L’escriptor insistia que el patrimoni cultural no és mai un passat mort. I va ressaltar que l’entrada de Sant Fèlix fa posar la pell de gallina, com si entréssin en una altra dimensió. Per Pi de Cabanyes tota festa popular com tota llengua expressa un univers d’emocions. Una manera de ser, de fer. A parer seu, la Festa Major representa un contrapès a les indústries de l’espectacle. I donem així llum al subconsicent de la nostra identitat.

Finalment, el batlle, Pere Regull, va parlar del context actual políticament i social. Amb tot, pregonava que Catalunya avança.