Es tracta d’una novel·la bellament escrita i construïda que aconsegueix col·locar el lector en la pell d’un nen i que parla de la transmissió dels records, de com es fabriquen i com es conserven, d’on es guarden i com es poden perdre. No és un llibre autobiogràfic però conté elements personals ficcionats.

Tal com explica la seva autora, en La memòria de l’arbre es parla del concepte del temps.

A més vol reivindicar que es tracta d’una literatura de bons sentiments i de relacions felices tot fugint de les típiques narracions dramàtiques o de conflictes.

La memòria de l’arbre és una novel·la pensada i escrita per a adults, però tal com reconeix Vallès, ens trobem amb una història que per la manera com ha estat escrita admet una lectura adolescent. De fet, a la presentació del llibre es podien veure alguns joves lectors.